Toni Cumella no només ha recollit aquest llegat, amb projectes tan diversos com la restauració d’edificis patrimonials o la col·laboració amb alguns dels arquitectes contemporanis més destacats del panorama nacional i internacional, sinó que també ha treballat amb diversos artistes que han volgut explorar les possibilitats expressives del llenguatge de la ceràmica.

Entrada lliure

Dimarts 28 de febrer 2012 a les 7 del vespre

Le Grand bain est une fable d’anticipation, qui grâce à un traitement innovant, permet au film de sortir de l’écran et d’envahir la salle de projection. Ici, le monde du travail est transposé dans celui du sport. André est nageur. Il doit participer à des compétitions de natation qui décideront de l’avenir de son entreprise. Mais ce monde de rivalité dans lequel sa fille, Flo, s’apprête à grandir, André n’en veut plus. Alors, il baissera les bras, mais pour mieux plonger.

El Gran bany és una faula futurista que permet a la pel•lícula, gracies a un tractament innovador, escapar de la pantalla i envair la sala de projecció. Aquí, el món del treball es trasllada al de l’esport. André és nadador. Ha de participar en competicions de natació que decideixen el futur de la seva empresa. Però André ja no vol aquest món de rivalitat en el qual la seva filla, Flo, està creixent. Llavors André llançarà la tovallola per cabussar-s’hi millor.

Per a més informació: http://dl.dropbox.com/u/6138242/curtmetratges.mp4

55 curtmetratges europeus en VOSE per descobrir els nous directors de cinema

 Cada dia del 13 al 24 de febrer 2012 de les 16h a les 19h

Trobada excepcional amb un director de curtmetratge francès, Tom Gargonne (“Le grand bain”), el divendres 17 de febrer a partir de les 20h00.

El Tour d’Europa Eurochannel ofereix un autèntic viatge per Europa per mitjà d’una programació excepcional. És una mirada al cinema europeu a través dels ulls de 55 directors innovadors, coneguts pel seu talent, originalitat i independència. Amb aquesta selecció de les millors creacions de tots els països europeus, l’Alliance Française de Sabadell convida els amants del cinema i de la cultura europea a descobrir les noves cares i perspectives de la cinematografia europea. Alguns van ser premiats en festivals de curtmetratges i altres són sovint exhibits per primera vegada fora del seu país.

Històries d’amor o amistat en el món brutal d’un adult, pintures dels sentiments d’infància, històries de guerra o pobresa, i comèdies d’humor impredictible, us presentem la complexitat de la humanitat com la veuen els artistes europeus de la nova generació.

Informació: http://dl.dropbox.com/u/6138242/curtmetratges.mp4

Joan Manel del Pozo ens presentarà la primera traducció catalana contemporània feta directament del llatí d’aquest clàssic de l’humanisme europeu.

Joan Manuel del Pozo, professor de filosofia de la Universitat de Girona, traductor de Ciceró i Thomas More. Va ser diputat al Congrés i al Parlament; tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona; conseller d’Educació i Universitats, i actualment, conseller de la CCMA.

 Ponència en català

Entrada gratuïta – places limitades

Divendres 10 de febrer, 19h

A l’Alliance Française de Sabadell

“L’essencial és invisible per als ulls”, diu el Petit Prince de St-Exupéry. Mai millor dit: els nostre ulls només perceben una petita part del mon en què vivim.

El que és massa petit, massa lluny, massa profund, se’ns escapa.

Microscopis i telescopis de tota mena ens revelen dimensions insospitades del nostre univers : aquesta ponència és una invitació a recórrer-les de la mà d’en Guy Molénat, Professor de Física a la Universitat de Toulouse.

Ponència en català
Divendres 3 de febrer, 19h

De Claire Denis amb Isabelle Huppert, Christophe Lambert, Nicholas Duvauchelle, Isaach de Bankolé

SINOPSIS:

En un lloc d’Àfrica, en una regió en plena guerra civil, Maria es nega a abandonar la seva plantació de
cafè abans de la collita, malgrat les amenaces que els han llançat al damunt.

CRITICA:

La multitud pobre oposada a la minoria rica. El saqueig de la propietat per part dels que no
tenen res. Es el malson d’un occidental atabalat, una visió plausible del nostre món a més o menys llarg
termini. Aquesta regió d’Àfrica que Claire Denis (que va créixer al Camerún) es nega a situar amb
presició no és, potser, el lloc dels últims espasmes post colonials. Més aviat és un laboratori de les
explosions que es preparen fatalment per tot arreu a qualsevol país on la injustícia s’ha passat de ratlla,
on la cobdícia assoleix el seu cim, on la matança és l’únic recurs dels afamats. White Material (“les coses
que pertanyen als blancs”) és una pel·lícula d’avui i de demà.
A la manera de Gus Van Sant amb Elephant, la cineasta es posiciona perllongadament a l’ull del
cicló. La violència de la guerra civil és aquí, ben al costat, al voltant. Els signes, les advertències (fins i tot
de part de l’exèrcit francès) es multipliquen, els nens soldats ronden, el perill és sempre molt a prop.
Però en el centre, en al camp, domina una estranya calma. Obrers i caporals han abandonat la plantació
de cafè. La casa dels blancs és silenciosa. El fill (Nicolas Duvauchelle) dorm a la seva habitació, l’avi
(Michel Subor), propietari de la finca, dormita a la banyera. L’única que es mou sense parar és la mare,
Maria (Isabelle Huppert). Però el seu combat pretén, finalment, la immobilitat. En una absoluta actitud
de negació, vol, costi el que costi, continuar igual, fer les collites de cafè tal com està previst. Quedar-se,
aguantar.
Isabelle Huppert, doncs. Parlem-ne. Està de moda ara de tractar amb ironia l’habilitat que té
tan per escollir els seus papers com les seves actuacions. Però, que s’espera d’una gran actriu? Que es
deixi anar sota mímiques i tons? Que no la puguem conèixer, que no la puguem reconèixer? Tot el
contrari! Volem assistir a la trobada entre la figura coneguda i el paper desconegut. Maria és més
apassionant encara si s’assembla a la Isabelle Huppert, o a la idea que un cinèfil se’n fa. Una dona que es
nega a deixar el lloc, a cedir un centímetre quadrat del seu territori. Però també una desconeguda (a
l’igual que totes les stars) que vol creure i fer creure als altres – aquí els africans, els negres – que és
igual que ells i propera quan en realitat no ho és.
Claire Denis té un do per trobar el punt de confluència entre un actor i un paper: el mateix petit
miracle es produeix, més discretament, amb Christophe Lambert, que actua com l’ex-marit de Maria,
molt més fatalista i inert que ella. És estrany trobar Lambert, aquí i las, exiliat i desocupat, Lambert que
s’ha vist poc en les pantalles dels últims anys… Aquests personatges no son herois: no provoquen
admiració ni simpatia. La cineasta es nega a afavorir l’una o l’altra de les forces presents –encara que hi
ha un plaer pervers en veure Maria-Huppert obligada, amb la escopeta apuntant-li el cap, a repartir els
dòlars per passar un cordó policial. És la seva primera capitulació. L’important és notar l’increment del
caos. Marie NDiaye, premi Goncourt per Trois femmes puissantes, coguionista de White Material, no
retrocedeix, se sap, davant de cap crueltat. Amb ella, Claire Denis arriba poc a poc a paroxismes en el
tema, molt habitualment sense violencia explícita. Un exemple d’escena sorprenent, entre altres: uns
insurrectes han robat una farmàcia. En un camí de la sabana s’estiren a terra i prenen tots els
medicaments, sense mirar com si fossin caramels, amb la avidesa dels que es reparteixen un botí.
L’obscur objecte del desig fa desaparèixer inclòs l’instint de vida.
Claire Denis és una de les poques cineastes franceses que van al fons de les seves obsessions,
que escenifiquen la veritat última de certes pulsions (veure Trouble every day, estranya pel·lícula de
vampirs). Hi ha quelcom bestial – però també catàrtic – en la seva visió. Una potencia dionisíaca,
caníbal, assumida i satisfeta, mes enllà del bé i del mal.

MÉS INFORAMCIÓ : http://www.allocine.fr/film/fichefilm_gen_cfilm=110549.html

De François Truffaut avec Jean-Pierre Léaud, Claire Maurier, Albert Rémy

JEUDI 12 JANVIER 2012 AU CINEMA IMPERIAL A 20H00 ET 22H30 EN VOSE

A ses douze ans, Antoine Doinel est forcé de vivre avec les problèmes conjugaux auxquels ses parents ‘osent pas faire face et supporter les dures exigences d’un enseignant. Un jour, apeuré parce que il n’a pas fait la punition que lui imposée son enseignant, il décide de « faire l’école buissonnière » avec son a mi René et, par hasard, il voit sa mère en compagnie d’ un autre homme. A partir de ce moment, la culpabilité et la peur le font glisser vers une série de mensonges et de conflits, qui lentement, chargent son esprit. Souhaitant laisser derrière lui tous ses problèmes, il rêve de connaître la mer et planifie avec René un plan d’évasion.

De Claire Simon avec Anne Alvaro, Nathalie Baye, Michel Boujenah

JEUDI 19 JANVIER 2012 AU CINEMA IMPERIAL A 20H00 ET 22H30 EN VOSE

Djamila aimerait prendre la pilule parce que maintenant avec son copain c’est devenu sérieux. La mère de Zoé lui donne des préservatifs mais elle la traite de pute. Nedjma cache ses pilules au dehors, car sa mère fouille dans son sac. Hélène se trouve trop féconde. Clémence a peur. Adeline aurait aimé le garder, Margot aussi. Maria Angela aimerait savoir de qui elle est enceinte. Ana Maria a choisi l’amour et la liberté. Anne, Denise, Marta ,Yasmine, Milena sont les conseillères qui reçoivent, écoutent chacune se demander comment la liberté sexuelle est possible. Dans les bureaux de Dieu on rit, on pleure, on est débordées. On y danse, on y fume sur le balcon, on y vient, incognito, dire son histoire ordinaire ou hallucinante.

De Claire Denis avec Isabelle Huppert, Isaach de Bankolé, Christopher Lambert
JEUDI 26 JANVIER 2012 AU CINEMA IMPERIAL A 20H00 ET 22H30 EN VOSE

Quelque part en Afrique, dans une région en proie à la guerre civile, Maria refuse d’abandonner sa plantation de café avant la fin de la récolte, malgré la menace qui pèse sur elle et les siens.

DIMECRES 21 DE DESEMBRE A LES 20H15 AL CINEMA IMPERIAL EN VOSE

CRITICA

«En els meus films, reconeix Alain Guiraudie, la proporció d’homosexuals és enorme en relació amb la vida real.» És veritat. Si no fos que a Le roi de l’évasion (més vodevil i menys intel·lectual que Pas de repos pour les braves o Voici venu le temps: decebedor per al seu petit cercle de fans) el protagonista (Ludovic Berthillot), venedor de tractors al Sud, n’està tip de ser gai. Havent tants heteros a la Terra, pensa, això vol dir forçosament que tenen raó: no seria que la verdadera vida se li escapa.
I vet aquí justament que la “Fanny” local, una petita meravella bruna, esvelta, novel·lesca (Hafsia Herzi, descoberta a La graine et le mulet), perd el cap per aquest “nounours” (os de peluix) que ja té la quarantena. Ella és esplèndida; ell, no tant. Però que més dóna el flascó quan un està ebri. Tots dos s’embalen, fugen al camp, perseguits per la policia i els pares, que, des que el món és món, semblen viure només per oposar-se a les passions dels amants. No cal esforçar-se tant: tot i la passió de la seva estimada, després d’algunes abraçades fogoses en els prats, “nounours” torna a la raó… No és pas aquesta improbable història d’amor la que sedueix més: per cert, Guiraudie sempre ha tingut dificultats a l’hora d’elaborar els seus guions, que moltes vegades perden força. En canvi, té un do per als diàlegs (bonics, divertits, evocadors) i per a uns papers secundaris que semblen venir de la millor època del cinema de Mocky. Tots són excel·lents, en una barreja de pintoresc i d’irrealitat. El pare ofès. El seductor dels boscos. L’avantpassat rondinaire. I,
sobretot, el poli tranquil, impassible, omnipresent (François Clavier), amb la cara i el posat d’Alain Juppé. Irresistible…

Guiraudie és, bàsicament, un imaginatiu. A Voici venu le temps, es divertia inventant una llengua i un país imaginaris. Aquí ha tingut la idea d’una planta afrodisíaca, els “dourougnes”, d’efectes especialment desinhibidors –Viagra + EPO, elevats a la potència 10–. Un pagès insignificant els cultiva discretament. Però quan aquests “dourougnes” s’escampen entre la població local de la tercera edat (i fins i tot de la quarta), els seus efectes devastadors no es faran esperar…

Tots aquests gais mai no seran portada a la revista gai-lesbiana Têtu. Arrugats sí, però no pas baldats (en absolut!), prediquen, malgrat els rondinaires i els perversos, una moral flexible i una filosofia elegíaca. El seu director, també. Aparentment, és un profeta hedonista –que el converteix en un agradable ovni en aquests temps sinistres, en què fins i tot la carn és trista–. Al final de la seva petita història, imagina en un mateix llit sis avis –homosexuals, bi- o senzillament sols– arraulits els uns contra els altres, entre sexe i tendresa. I heus aquí com de sobte ens diverteixen o ens emocionen. O fins i tot les dues coses alhora. Pierre Murat (Télérama)

RESUM

Armand Lacourtade, venedor d’eines de conreu, no suporta la seva vida de solter homosexual. Quan coneix a Curly, una adolescent fresca, es canvia de vorera. Perseguits per tots,afronten tots els perills per viure aquest amor prohibit. Finalment constitueixen una estranya parella. Però és veritablement el que somiava Armand ?

El dissabte 17 de desembre, a partir de les 17h un típic “Marché de Noël ” amb diverses animacions per a grans i petits.

Al voltant de l’arbre de Nadal tindrem vàries parades amb xocolates belgues, llibres infantils francesos i vi calent (per als adults, clar!).
Us convidem per gaudir de tres tallers de manualitats, de les 17h fins a les 18:30h
un taller de pasta de sal per als més petits, on aprendran a crear formes de Nadal: de 3 a 6 anys.
un taller de postals de Nadal per als més grans : de 7 a 11 anys.
Un taller per els grans on us ensenyarem a fer fruita disfressada : de 12 a 99 anys.

A continuació, podran quedar-se per veure la comèdia “Astérix et Obélix : Mission Cléopâtre” de Alain Chabat amb Gérard Depardieu, Christian Clavier, Jamel Debbouze, Monica Bellucci per els grans i els petits.

Ja us hi podeu inscriure … les places són limitades !

Alliance Française : infocultura@afsabadell.org / Tél.: 93 726 96 44