DIMECRES 30 DE NOVEMBRE “L’AUTRE” A LES 20H15 EN VOSE AL CINEMA IMPERIAL

SINOPSIS:

L’Anne-Marie deixa l’Àlex. Ell vol un matrimoni real, ella vol mantenir la seva llibertat. Es separen sense problemes i segueixen veient-se. No obstant això, quan l’Anne-Marie s’assabenta que l’Alex té una nova amant es torna boïga de gelosia …

 

CRITICA:

És el món d’avui, i el seu poder d’alienació: autopistes, peatges, transports públics, centres comercials. El barri i la seva barreja de neons pàl·lids i d’obscuritat trista. Éssers que tot just s’hi creuen enclaustrats en la seva solitud. Una treballadora social de quaranta anys, Anne-Marie Meier acaba de trencar amb el seu jove amant. A no ser que sigui ell qui hagi acabat una relació de la que sabem ben poc. Ara hi ha l’altra, aquella que l’ha substituït, una estranya que comparteix la vida d’Alex. La curiositat, la gelosia, manca ben poca cosa per caure suaument, imperceptiblement, en el camp de les obsessions malaltisses. Només cal deixar-se dur per l’absurd que ens envolta.

Fa cinc anys, Pierre Trividic, guionista (especialment de Patrice Chéreau), vídeasta, i Patrick Mario Bernard, artista visual, dissenyador gràfic, havien signat un primer film força curiós, Dancing, auto ficció insòlita sobre les ombres que la ment pot fer sorgir. Basat en una novel.la curta d’Annie Ernaux, L’Autre confirma un talent innegable de directors: virtuós amb el moviment de càmera que no deixa els personatges sense el fons sorprenent del magma general de zones urbanes actuals. Es tracta de captar: una identitat que s’afirma i es desintegra. De tant espiar una rival més o menys fantasiejada, i les ombres del sistema de vídeo vigilància sofisticat instal·lat a casa seva, Anne-Marie Meier – cognom amb resonàncies de M.Duras – es desvia lentament …

La gran temptació del cinema fantàstic perdura i, d’alguna manera, L’Autre evoca tan el poder suggestiu del cinema de Jacques Tourneur com alguns accents de terror del cinema japonès contemporani – un pla sembla manllevat a Dark Water, de Hideo Nakata. L’actuació de Dominique Blanc, justament premiada a Venècia, dona més realisme al film. Ofereix igualment un impressionant retrat d’una dona sota influència: la dolçor de la seva veu cantant contrasta amb l’agitació cada cop més marginal. S’ha de veure l’actriu conduint el seu personatge cap a una estranya despossessió de si mateixa. Un simple cara a cara amb un mirall posa de manifest l’ansietat, o pitjor encara, el pànic de poder ser sempre “l’altra” …

Aurélien Ferenczi

TELERAMA (04/02/2009)

Directors : Patrick Mario Bernard, Pierre Trividic

Actors / personatges:
Dominique Blanc : Anne-Marie.
Christèle Tual : Aude.
Peter Bonke : Lars.
Charlotte Clamens : Suzanne.
Anne Benoît : Maryse Schneider.
Cyril Guei : Alex.
Christian Chaussex : l’homme aux étoiles.
Paula Keiller : la rivale.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s