“LES TOITS DE PARIS”, dimecres 7 de desembre 2011 a les 20h15 en VOSE al Cinema Imperial

Critica

Profundament marcat per les conseqüències desastroses que van haver de patir la gent gran durant la canícula de l’estiu del 2003, el cineasta kurd Hiner Saleem (descobert amb el seu Vodka lemon) decideix recordar aquesta tragèdia humana sense voler però ser-ne l’acusador. Preferint concentrar-se en el destí d’un personatge al final de la seva vida, el cineasta signa bàsicament una obra trasbalsadora sobre la solitud, la vellesa i la mort. Sense subterfugis, enfronta l’espectador a la decadència del cos, quan els membres no responen i tot esdevé obstacle, quan el canvi d’hàbits més ínfim sembla un drama terrible. Amb un tema com aquest, podíem témer una invasió de situacions melodramàtiques dubtoses, però l’autor se’n surt molt bé recordant les lliçons de Tati o de Iosseliani: fer menys per ser més eficaç. Amb els seus plans fixos i una absència quasi absoluta de diàlegs, les toits de Paris és una experiència dolorosa i per això viscuda en silenci que no exclou alguns moments còmics o envolades poetico-oníriques d’una gran senzillesa. I naturalment hi ha Paris, ciutat de la llum. Ciutat rica, però que dissimula la misèria darrere les seves teulades. Hiner Saleem enfoca els oblidats amb la seva càmera, els perduts i altres drogats que filma amb una mirada humanista que trasbalsa. En una societat productivista que ha perdut tota noció d’ajut als altres. Hiner Saleem reconstitueix una mena de solidaritat efímera i digne. Però Les toits de Paris no tindrien un impacte tant fort sense la gran contribució de tots els seus actors. Entre ells, Michel Piccoli que ens deixa una de les seves millors prestacions. És tremendament punyent quan truca al seu fill i sempre ensopega amb el contestador. Només amb la força de la seva mirada ens comunica la més petita emoció del seu personatge. Senzillament admirable, com el conjunt d’una obra dura, exigent, però que desplega uns tresors d’humanitat i d’emocions interioritzats. (Critica de A VOIR A LIRE)

Resumen :

Sota els sostres de París avui en dia, fa molta calor, especialment quan un és molt vell i pobre. A les habitacions de criada, ens morim poc a poc … Hiner Saleem, kurd d’aquí, i d’allà, passeja la seva mirada poètica, suau i forta en el nostre còmode Occident. A casa seva, fins i tot la misèria i la mort donen les ganes de viure …

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s