DIMECRES 14 DE DESEMBRE A LES 20H15 EN VOSE AL CINEMA IMPERIAL

“LA QUESTION HUMAINE” de Nicolas Klotz amb Mathieu Amalric

SINOPSIS

Simon, de 40 anys, treballa com a psicòleg en el departament de Recursos Humans d’una gran empresa. Un dia, demanen a Simon de fer una investigació confidencial sobre el gerent general, sobre el seu estat mental. Accepta difícilment, però quan entra en els fantasmes d’aquest home, Simon entra en els seus propis fantasmes …

CRITICA

La veu és metàl·lica; la dicció, precisa. Simon enumera les seves funcions. És psicòleg especialitzat en aquesta matèria primera anomenada recursos humans. Un tècnic aplicat, al servei d’una gran empresa franco-alemanya; un engranatge eficaç dins la màquina de control per tal de galvanitzar, desengreixar, les tropes. Manipulació, manual d’instrucció. Mentre explica, joves dirigents omplen la imatge: siluetes negres i pàl·lides en un decorat d’un blanc d’hospital, com corbs en un laboratori. Amb aquesta primera escena, la intenció de Nicolas Klotz i de la seva còmplice, la guionista Elisabeth Perceval, apareix clarament. S’adapta de manera prou fidel el text de François Emmanuel (1), de denunciar la mola liberal, com havia estat el cas dels sense sostre de Parias, i del destí reservat als sense papers a La Blessure, els dos primers fulls d’un tríptic sobre la societat contemporània, ficcions fetes a a partir de recerques documentals. Però tot i que aquest film és clarament polític, aprofundeix en el tema més enllà del pamflet.

Així, Simon treballa curosament en la recerca de les baules més febles de la cadena de producció per facilitar-ne l’eliminació. Se li confia una missió “delicada”: investigar un dels dirigents, Mathias Jüst, que, pel seu comportament depressiu, comença a ser motiu de preocupació. El psicòleg descobreix amb dolor quines són les seves responsabilitats i, per tant, la seva pròpia humanitat, ja que Mathias Jüst, com Karl Rose, el director que ha encarregat la investigació, és clarament un fill del nazisme. Aquesta és la pedra angular del film, la clau de volta d’una reflexió complexa sobre les relacions entre el context socioeconòmic actual i els aspectes més obscurs de la història occidental. Efectivament, durant la seva investigació, Simon rep d’un misteriós corresponsal una nota de 1942 que descriu amb freda precisió com millorar el rendiment de l’extermini. Paraules buidades de la seva substància esgarrifosa, per permetre l’obediència i l’eficàcia. Paraules que són un eco inquietant del llenguatge empresarial actual i del treball diari de Simon.

Tampoc es tracta aquí d’equiparar el liberalisme amb l’horror nacional-socialista, sinó més aviat de fer veure i pensar la manera esfereïdora en la qual s’inscriu la ideologia actual, en un continu històric, i allò que les nostres societats contenen de violència organitzada i anònima. Amb un estudi del llenguatge entès com una arma ideològica potent i seu suprema del poder, en el qual l’home és només una “unitat”, una “peça”, el film és el retrat fascinant d’una societat. Mathieu Amalric, de mirada inescrutable, carrega amb intensitat els turments d’aquest dirigent al principi tan semblants als dels altres, rivals implacables dividits entre un conformisme de pa sucat amb oli i una animalitat visceral. Pel que fa a Michael Lonsdale i Jean-Pierre Kalfon, encarnen els grans patrons amb una opacitat d’alegria.

En aquest inquietant trencaclosques, thriller a la vegada polític i psicològic fet de llargues seqüències clarobscures, cada primer pla sobre un cos, sobre els esclats afilats d’una “rave” o la grisor encoixinada d’un despatx, suggereix un canvi de la realitat, al límit del que és estrany. Una experiència formidable. (Télérama)

http://www.weekand.net/revista.php?idRevista=124

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s