DIMECRES 21 DE DESEMBRE A LES 20H15 AL CINEMA IMPERIAL EN VOSE
LE ROI DE L’ÉVASION
De Alain Guiraudie amb Ludovic Berthillot i Hafsia Herzi
CRITICA
«En els meus films, reconeix Alain Guiraudie, la proporció d’homosexuals és enorme en relació amb la vida real.» És veritat. Si no fos que a Le roi de l’évasion (més vodevil i menys intel·lectual que Pas de repos pour les braves o Voici venu le temps: decebedor per al seu petit cercle de fans) el protagonista (Ludovic Berthillot), venedor de tractors al Sud, n’està tip de ser gai. Havent tants heteros a la Terra, pensa, això vol dir forçosament que tenen raó: no seria que la verdadera vida se li escapa.
I vet aquí justament que la “Fanny” local, una petita meravella bruna, esvelta, novel·lesca (Hafsia Herzi, descoberta a La graine et le mulet), perd el cap per aquest “nounours” (os de peluix) que ja té la quarantena. Ella és esplèndida; ell, no tant. Però que més dóna el flascó quan un està ebri. Tots dos s’embalen, fugen al camp, perseguits per la policia i els pares, que, des que el món és món, semblen viure només per oposar-se a les passions dels amants. No cal esforçar-se tant: tot i la passió de la seva estimada, després d’algunes abraçades fogoses en els prats, “nounours” torna a la raó… No és pas aquesta improbable història d’amor la que sedueix més: per cert, Guiraudie sempre ha tingut dificultats a l’hora d’elaborar els seus guions, que moltes vegades perden força. En canvi, té un do per als diàlegs (bonics, divertits, evocadors) i per a uns papers secundaris que semblen venir de la millor època del cinema de Mocky. Tots són excel·lents, en una barreja de pintoresc i d’irrealitat. El pare ofès. El seductor dels boscos. L’avantpassat rondinaire. I,
sobretot, el poli tranquil, impassible, omnipresent (François Clavier), amb la cara i el posat d’Alain Juppé. Irresistible…
Guiraudie és, bàsicament, un imaginatiu. A Voici venu le temps, es divertia inventant una llengua i un país imaginaris. Aquí ha tingut la idea d’una planta afrodisíaca, els “dourougnes”, d’efectes especialment desinhibidors –Viagra + EPO, elevats a la potència 10–. Un pagès insignificant els cultiva discretament. Però quan aquests “dourougnes” s’escampen entre la població local de la tercera edat (i fins i tot de la quarta), els seus efectes devastadors no es faran esperar…
Tots aquests gais mai no seran portada a la revista gai-lesbiana Têtu. Arrugats sí, però no pas baldats (en absolut!), prediquen, malgrat els rondinaires i els perversos, una moral flexible i una filosofia elegíaca. El seu director, també. Aparentment, és un profeta hedonista –que el converteix en un agradable ovni en aquests temps sinistres, en què fins i tot la carn és trista–. Al final de la seva petita història, imagina en un mateix llit sis avis –homosexuals, bi- o senzillament sols– arraulits els uns contra els altres, entre sexe i tendresa. I heus aquí com de sobte ens diverteixen o ens emocionen. O fins i tot les dues coses alhora. Pierre Murat (Télérama)
RESUM
Armand Lacourtade, venedor d’eines de conreu, no suporta la seva vida de solter homosexual. Quan coneix a Curly, una adolescent fresca, es canvia de vorera. Perseguits per tots,afronten tots els perills per viure aquest amor prohibit. Finalment constitueixen una estranya parella. Però és veritablement el que somiava Armand ?
