MERCREDI 21 DÉCEMBRE “LE ROI DE L’ÉVASION” À 20H15 AU CINÉMA IMPERIAL

DIMECRES 21 DE DESEMBRE A LES 20H15 AL CINEMA IMPERIAL EN VOSE
LE ROI DE L’ÉVASION
De Alain Guiraudie amb Ludovic Berthillot i Hafsia Herzi

CRITICA

«En els meus films, reconeix Alain Guiraudie, la proporció d’homosexuals és enorme en relació amb la vida real.» És veritat. Si no fos que a Le roi de l’évasion (més vodevil i menys intel·lectual que Pas de repos pour les braves o Voici venu le temps: decebedor per al seu petit cercle de fans) el protagonista (Ludovic Berthillot), venedor de tractors al Sud, n’està tip de ser gai. Havent tants heteros a la Terra, pensa, això vol dir forçosament que tenen raó: no seria que la verdadera vida se li escapa.
I vet aquí justament que la “Fanny” local, una petita meravella bruna, esvelta, novel·lesca (Hafsia Herzi, descoberta a La graine et le mulet), perd el cap per aquest “nounours” (os de peluix) que ja té la quarantena. Ella és esplèndida; ell, no tant. Però que més dóna el flascó quan un està ebri. Tots dos s’embalen, fugen al camp, perseguits per la policia i els pares, que, des que el món és món, semblen viure només per oposar-se a les passions dels amants. No cal esforçar-se tant: tot i la passió de la seva estimada, després d’algunes abraçades fogoses en els prats, “nounours” torna a la raó… No és pas aquesta improbable història d’amor la que sedueix més: per cert, Guiraudie sempre ha tingut dificultats a l’hora d’elaborar els seus guions, que moltes vegades perden força. En canvi, té un do per als diàlegs (bonics, divertits, evocadors) i per a uns papers secundaris que semblen venir de la millor època del cinema de Mocky. Tots són excel·lents, en una barreja de pintoresc i d’irrealitat. El pare ofès. El seductor dels boscos. L’avantpassat rondinaire. I,
sobretot, el poli tranquil, impassible, omnipresent (François Clavier), amb la cara i el posat d’Alain Juppé. Irresistible…

Guiraudie és, bàsicament, un imaginatiu. A Voici venu le temps, es divertia inventant una llengua i un país imaginaris. Aquí ha tingut la idea d’una planta afrodisíaca, els “dourougnes”, d’efectes especialment desinhibidors –Viagra + EPO, elevats a la potència 10–. Un pagès insignificant els cultiva discretament. Però quan aquests “dourougnes” s’escampen entre la població local de la tercera edat (i fins i tot de la quarta), els seus efectes devastadors no es faran esperar…

Tots aquests gais mai no seran portada a la revista gai-lesbiana Têtu. Arrugats sí, però no pas baldats (en absolut!), prediquen, malgrat els rondinaires i els perversos, una moral flexible i una filosofia elegíaca. El seu director, també. Aparentment, és un profeta hedonista –que el converteix en un agradable ovni en aquests temps sinistres, en què fins i tot la carn és trista–. Al final de la seva petita història, imagina en un mateix llit sis avis –homosexuals, bi- o senzillament sols– arraulits els uns contra els altres, entre sexe i tendresa. I heus aquí com de sobte ens diverteixen o ens emocionen. O fins i tot les dues coses alhora. Pierre Murat (Télérama)

RESUM

Armand Lacourtade, venedor d’eines de conreu, no suporta la seva vida de solter homosexual. Quan coneix Curly, una adolescent fresca, es canvia de vorera. Perseguits per tots,afronten tots els perills per viure aquest amor prohibit. Finalment constitueixen una estranya parella. Però és veritablement el que somiava Armand ?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s