DILLUNS DE CINEMA· MEMORY LANE en VOS

DILLUNS 19 DE NOVEMBRE A LES 8 DEL VESPRE, entrada lliure

MEMORY LANE de MikhaëlHers – 1h38

 

Amb: Thibault Vinçon, Dounia Sichov, Lolita Chammah, Stéphanie Déhel, Thomas Blanchard, David Sztanke, Jeanne Candel, Hubert Benhamdine, Louis-Ronan Choisy, Bérangère Bonvoisin, Didier Sandre

 

Sinopsis: Un estiu, set amics de 25 anys es retroben uns dies a la ciutat on va créixer. Cadascun té les seves raons per ser-hi: alguns encara hi viuen, altres vénen de nou per raons familiars, o bé per buscar els rastres d’una adolescència difícil, d’altres pensen que potser trobaran l’amor… A mesura que els dies passen sota el blau profund del cel d’agost, cadascun porta amb sí la intuïció que aquests moments compartits són potser els últims.

Crítica: Mikhaël Hers s’estrena en el format de llargmetratge amb aquesta pel·lícula gairebé inclassificable. Amb una presentació coral dels personatges, anem coneixent els amics de 25 anys, que passen junts els estius parisencs, i entre els quals va quallant la sensació que aquesta podria ser l’última vegada… el film se’ns mostra, de fet, amb un clar protagonisme de l’aspecte sensorial que pren relleu per sobre de la narrativitat, doncs objectivament no hi ha gaire acció en aquesta història.

Gran deutora de Rohmer, la influència es fa evident amb la presència de l’actriu Marie Rivière, tot i que no es tracta d’una obra mancada d’originalitat i empremta personal, essent el seu un missatge que el propi director desvetlla en aquestes paraules: “Busco donar amplitud i bellesa a les coses d’arran de terra, trobar un “surrealisme” en els detalls ordinaris o quotidians que constitueixen el sentit i la música de les nostres vides”. Aquesta música de la qual se’ns parla, ens transporta juntament amb la cadència dels diàlegs a un efecte de llunyania, com si les situacions fossin vistes en un espai passat, anterior i profundament melancòlic.

 

Synopsis : Un été, sept amis de 25 ans se retrouvent à passer quelques jours dans la ville qui les a vus grandir. Chacun a ses raisons d’être là : certains y vivent encore, d’autres y reviennent pour des raisons familiales ou pour y chercher les traces d’une adolescence tenace, d’autres pensent peut-être y trouver l’amour… Alors que les journées filent sous le bleu profond du ciel d’août, chacun porte en lui l’intuition que ces moments partagés sont peut-être les derniers.

Critique : Comment dire la fragilité qui sourd entre les plans de ce film qui ne semble aligner que des émois mineurs, et dont l’application à cerner son ancrage géographique rappelle d’autant plus les films d’Eric Rohmer que l’on y retrouve l’actrice Marie Rivière ? Peut-être en le rapprochant de l’univers de Patrick Modiano (dont Mikhaël Hers adapta De si braves garçons). Comme les romans de cet écrivain de la jeunesse perdue et des boulevards de ceinture, Memory Lane tourne le dos au naturalisme pour arpenter des lieux de mémoire, des quartiers somnambuliques, et guetter des fantômes.”

Video (en francès):

http://www.allocine.fr/video/player_gen_cmedia=19151499&cfilm=176752.html

 

                                              

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s