DILLUNS 3 DE DESEMBRE A LES 20.00 h, entrada lliure, aforament limitat
La môme d’Olivier Dahan
Amb: Marion Cotillard, Sylvie Testud i Pascal Greggory
SINOPSIS: Des de la infància a la glòria, des de les victòries a les ferides (la mort del seu amant Marcel Cerdan) de Belleville à Nova York, l’excepcional trajecte d’Edith Piaf. A través d’un destí més increïble que una novel·la, descobriu l’ànima d’una artista i el cor d’una dona… en aquest film que va guanyar Cèsar i Òscar a la millor actriu per a Marion Cotillard.
CRÍTICA: Aquest biopic de “La Môme”, d’Edith Piaf, ens proposa trobar-nos amb un mite, una icona que va marcar el món de la cançó contemporània. La seva força de convicció, la seva fe en l’amor i en la cançó… De costat de la Piaf en decadència (lliurada als excessos, alcohòlica i toxicòmana), trobem la Piaf que estima, a l’ésser humà.
El film d’Olivier Dahan va i ve, saltant-se la cronologia per a mostrar-nos alguns flaixos d’aquest retrat, una visió dels moments que van compondre aquesta vida i que toquen el cor i les entranyes de l’espectador, tot dibuixant un ambient, una silueta d’aquesta gran de la cançó.
Comptant amb la veu autèntica de Piaf en les melodies, ens trobem alhora una interpretació fabulosa de Marion Cotillard, que li va suposar el premi Cèsar i l’Òscar a la millor actriu. Cotillard s’ofereix en cos i ànima a l’hora d’encarnar Piaf i, no contentant-se amb assemblar-s’hi, ens transporta a través de les paraules, dels gestos i fins i tot dels trets físics fins al més profund de les decepcions i la bogeria que acompanyaren els moments de solitud absoluta.
SYNOPSIS : De son enfance à la gloire, de ses victoires à ses blessures (la mort de son amant Marcel Cerdan), de Belleville à New York, l’exceptionnel parcours d’Edith Piaf. A travers un destin plus incroyable qu’un roman, découvrez l’âme d’une artiste et le coeur d’une femme… César et oscar de la meilleure actrice pour Marion Cotillard.
CRITIQUE : “Un grand film d’amour, musical, populaire, tragique et romanesque. Un sujet français, un film international, un grand film sur Piaf.” C’est en ces quelques mots qu’Olivier Dahan a vendu La Môme à son producteur, Ilan Goldman (1492, Christophe Colomb ; Les rivières pourpres 2). C’était en janvier 2004. Trois ans après, force est de constater qu’il a amplement réussi son pari. Sa Môme est à la mesure de son héroïne : immense. La raison en est aussi simple qu’audacieuse. Plutôt qu’une biographie sage, chronologique comme un chemin de croix ponctué de stations incontournables, Dahan a choisi de faire un film bouillonnant, flamboyant, parfois même onirique. En mélangeant les époques, en réinterprétant certains épisodes trop connus de la vie de la chanteuse, sans jamais appuyer les détails, le réalisateur brosse le surprenant et déchirant portrait d’une artiste que l’on croyait connaître. Son entreprise repose sur une comédienne, Marion Cotillard, tout simplement géniale. Au-delà de la ressemblance, de la gestuelle, de la qualité de ses play-back, de son travail sur la voix, il y a son regard. Vaste, intense, enfantin, dans lequel on peut lire, en une fraction de seconde, toute la joie ou toute la misère du monde. Ce dont Piaf était faite. À tous les âges où elle l’incarne, que ce soit la Môme, jeune chanteuse de rue, Édith la femme amoureuse de Marcel Cerdan, ou Piaf la star prête à mourir sur scène, Marion Cotillard est exceptionnelle. Elle est, de plus, entourée par un casting de comédiens magnifiques, qui donnent tous l’impression d’être réellement face à la Môme.
Video (en castellà) : http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-59578/trailer-19374742/