DILLUNS DE CINEMA EN VOS · 28 DE GENER

DILLUNS 28 DE GENER A LES 8 DEL VESPRE

DERNIER ÉTAGE, GAUCHE, GAUCHE (2010) d’Angelo Cianci – 1h30

Amb: Hippolyte Girardot, Fellag, Aymen Saïdi, Judith Henry, Michel Vuillermoz, Lyes Salem, Thierry Godard

 

Sinopsis: No és així com havia d’haver passat. Com tots els matins, François Echevarría, secretari judicial, hauria hagut de poder realitzar la seva tasca del dia en aquest suburbi, i tornar al vespre a la seva llar. Però avui, el destí ha decidit reservar-li una altra cosa…

Crítica: François Echevarria, secretari judicial, es prepara per abordar un dia de la seva rutina: un desnonament en un bloc de pisos d’un suburbi francès qualsevol. El grup de l’administració, escortat per alguns membres de la força pública, es dirigeix a l’apartament de Mohand, un senyor d’origen cabilenc que ronda la cinquantena i que viu amb el seu fill Salem, un jove insolent i impetuós. Quan Echevarria s’apresta a entrar per la força, el jove Salem, a boca de canó, oposa una resistència a la qual s’hi suma son pare, en una fuita cap endavant dels esdeveniments, que els portarà a segrestar Echevarria.

El film comença en realitat aquí, amb tot allò que pugui desencadenar la porta tancada i els malentesos. El descontent social, les crispacions de la comunitat, la matusseria de les “forces públiques”…. Per al seu primer film, Angelo Cianci aborda temàtiques ben serioses, però privilegia la comèdia, la farsa de l’absurd, les situacions inesperades. Una bona idea: tant a porta tancada, a l’apartament del setè pis on els tres homes aprenen a entendre’s, com a l’exterior del HLM (habitatges de lloguer moderat) on formiguegen els polítics locals i la policia, el film encerta en la descripció d’una certa realitat de la França contemporània i, perquè no, de l’Europa que ara vivim.

Synopsis : Un matin comme les autres pour un huissier chargé d’opérer une saisie dans une cité de banlieue,sauf que c’est l’anniversaire du 11 septembre, et qu’il se retrouve face à un père démuni et son filsagité… qui le prennent en otage. Trois hommes bloqués pendant 24 heures au septième étage d’une tour HLM cernée par le GIGN qui les prend pour des terroristes. Trois hommes qui se combattent mais condamnés à se comprendre.

 Critique :  Ce premier film, à la mise en scène rythmée, évite les clichés sur la banlieue et brocarde la condescendance des polítiques. Oscillant entre dérision et tragédie sociale, il affleure régulièrement l’esprit acerbe de la comédie italienne des années 50-60, avec une métaphore finale astucieuse. Ce qui rend le film précieux, si l’on peut dire, est le bien-fondé et la justesse de sa drôlerie, qui relève en dernier ressort d’un humanisme bien senti.