ELS DILLUNS DEL CINEMA · 11 DE MARÇ

DILLUNS 11 DE MARÇ A LES 20.00 H, entrada lliure

LUMUMBA de Raoul Peck

lumumba-poster

Amb: Cheik Doukouré, Eriq Ebouaney, Oumar Diop Makena i Dieudonné Kabongo

Sinopsis: En la infinita bellesa nocturna d’una sabana africana, dos homes reben la missió d’esquarterar tres cadàvers. De cremar-los. D’enterrar-los. Aquí s’acaba la vida de Patrice Lumumba, el que va ser durant tres mesos Primer Ministre del Congo recentment independent. Però aquí comença també la seva història…

lumumba-image-1

Critica: Aquest film està basat en la vida de Patrice Lumumba: líder anticolonialista assassinat, l’artífex de la independència del Congo, Primer Ministre. Va ser un pas efímer per aquest càrrec, a dures penes tres mesos, en els que res va poder fer per a evitar la desgràcia que s’acostava.

Tres cadàvers, grollerament enrotllats en mantes. Són els cossos de Patrice Lumumba i dos ministres congolesos. Han estat salvatgement assassinats algunes setmanes abans pels secessionistes katagangais. El film s’obre amb aquestes punyents imatges, i l’espectador es prepara per veure l’epopeia esperable d’un personatge com aquest: una tragèdia shakespeariana amb passions desencadenades, enveges, odis i ànsies de poder.

Però ben ràpid ens n’adonem que el cineasta haitià no pensa entrar en aquest melodrama. Sentint-ho per a l’espectador acostumat que el cinema li parli de la vida i mort dels grans actors polítics en un to de lirisme èpic; Raoul Peck pren una altra direcció. El director s’interessa a l’home Lumumba, que presenta bastit d’ideal, amb el seu somni d’independència i de justícia social, i el seu desig de construir un món on tot ciutadà, blanc o negre,  pugui viure lliure i respectat.

Tot i així, no n’amaga pas els defectes del personatge: el seu tallant autoritarisme, i aquesta intransigència nimbada d’un toc de paranoia, la realitat de la qual es refermarà en pocs mesos. A partir d’aquesta figura, Raoul Peck reconstitueix el drama amb una atenció minuciosa als detalls, amb una fotografia de gran bellesa i una interpretació impecable, però curiosament exempta de romanticisme.

Sense poder mostrar la complexitat del conflicte en la seva totalitat, Peck intenta més aviat despertar la curiositat de l’espectador per a documentar-se i aprendre’n més. Missió acomplerta, perquè s’intueix perfectament que a través d’aquest episodi d’una descolonització lamentablement fracassada, és tot el destí de l’Àfrica d’avui dia el que es dibuixa.

D’altra banda, la finalitat no és reobrir les ferides de l’afer Lumumba a través d’un acostament massa emocional. Prefereix tractar aquesta història en la seva dimensió universal, símbol de les relacions que uneixen els països dits “en vies de desenvolupament” amb els seus antics amos, rics i sempre més àvids.

lumumba-image-2

Synopsis : Dans l’infinie beauté nocturne d’une savane africaine, deux hommes ont reçu pour mission de découper trois cadavres. De les brûler. De les enterrer. Ici s’achève la vie de Patrice Lumumba, qui fut durant trois mois Premier Ministre du Congo nouvellement indépendant. Mais ici commence également son histoire…

lumumba-image-3

Critique : La passion que nourrit Raoul Peck pour Patrice Lumumba ne date pas d’hier : dès 1991, deux ans avant qu’il soit révélé à Cannes avec L’Homme sur les quais, ce cinéaste haïtien consacrait un documentaire au destin tragique du leader indépendantiste, Lumumba, la mort d’un prophète. La fiction qu’il propose aujourd’hui, réalisée avec grands moyens et professionnels chevronnés (du scénariste Pascal Bonitzer au musicien Jean-Claude Petit !), a pour premier mérite de ne pas négliger la pédagogie. Filante et trépidante, la trajectoire de Lumumba est presque idéale à raconter. Entre la revendication par son parti, le MNC, de l’indépendance du Congo alors sous la coupe belge, et son exécution en compagnie de deux de ses fidèles, une seule année s’écoule (1960), et sans temps mort. Sorti du peuple, employé des Postes puis marchand de bière, le charismatique Patrice se pose en homme providentiel dans un contexte bouillonnant. Dès l’instant où il accède au pouvoir en devenant Premier ministre, une suite de trahisons va jalonner sa chute. Les Katangais sécessionnistes, les militaires belges, le président Kasa-vubu, et finalement un certain colonel Mobutu, futur homme fort du pays (on le voyait venir), tous à leur manière concourent à mener Lumumba au martyre. Car il est clair que dans le regard de Raoul Peck (qui lui-même a tâté de la politique à Haïti, où il fut ministre de la Culture), cet homme-là est un genre de saint. Cette vision personnelle, christique, se superpose à la dimension historique irréfutable du personnage. Et s’impose à nous ­ c’est le reproche qu’on peut faire au film ­ comme si aucune autre n’était possible. La mise en scène balance entre sobre efficacité et lyrisme, et l’interprétation univoque d’Eriq Ebouaney se heurte à des compositions plus nuancées (Alex Descas en Mobutu). Paradoxe : soucieux de partager Lumumba, Raoul Peck se l’est un peu trop approprié.

 lumumba-image-0

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s