ELS DILLUNS DEL CINEMA · 15 D’ABRIL

Dilluns 15 d’abril

Cinema / 20.00 h / Cinemes Imperial, entrada lliure per els Amics de l’Alliance Française de Sabadell i per els socis del Cineclub Sabadell, preu 5€

Presentació i debat a càrrec de Gabriel Martín, home gai que ha viscut una intersexualitat

XXY ( de Lucía Puenzo, 2007)

Foto 130415 XXY

Amb: Inés Efrón, Ricardo Darín, Valeria Bertuccelli, Germán Palacios, Carolina Peleritti i Martín Proyanksky

Sinopsi: Alex és una adolescent de 15 anys que amaga un secret. Poc temps després del seu naixement, els seus pares van decidir instal·lar-se en una cabana aïllada. La història comença amb l’arribada d’una parella d’amics que vénen des de Buenos Aires amb el seu fill adolescent.

Critica: L’òpera prima de Lucía Puenzo, guanyadora de tres premis en el festival de Cannes (incloent el Premi de la Crítica), ens narra en primera instància el despertar a la sexualitat i al coneixement del propi cos d’una adolescent amb ambivalència sexual. Però si bé aquest és el fil central de la història, la directora argentina construeix una fantàstica i atípica història d’amor adolescent en un marc especialment complex com és el de la intersexualitat.

XXY és una pel·lícula ambigua, però no només perquè parli de l’ambigüitat sexual, sinó perquè tracta el tema dels sentiments, dels afectes i de la realitat, amb una subtilesa i elegància admirables. A l’uníson, i d’una manera encertadament sòbria, el guió, la música i la fotografia ens trasllada a una atmosfera claustrofòbica que reduplica l’angoixa vital de tots els personatges.

Amb la violència psicològica que la pròpia incomoditat de l’adolescència requereix, aconsegueix posar l’espectador en una posició que qüestiona el pensament binari que la societat ens sol imposar. Lucía Puenzo ens ofereix, doncs, una obra que no només ens parla de sexualitats, sinó que aprofita la situació per a reflexionar sobre temes com la formació de la pròpia identitat, el dret a la lliure elecció i el respecte pel fet diferencial.

Critique : Loin du voyeurisme ou du regard clinique, la cinéaste argentine Lucía Puenzo traite, avec XXY, de la sexualité (ou intersexuation), de l’adolescence, de l’identité et du respect avec brio. Un regard tout en retenue et en pudeur sur une thématique intimiste, mais également une analyse fine et sans ambages sur le droit à la différence et le poids de la société sur les questions de genre.

Alex, une jeune femme hermaphrodite de 15 ans, part s’installer avec ses parents sur la côte uruguayenne, dans une maison de bois perdue dans les dunes. L’arrivée d’un couple d’amis venus de Buenos Aires, accompagnés d’Alvaro, leur fils de 16 ans, apparaît comme l’élément déclencheur de l’histoire.

La mise en scène discrète vient servir une narration fascinante et pleine de sensibilité, dénuée de toute grandiloquence. La recherche chromatique et l’omniprésence des couleurs froides accentuent le contraste entre l’amour des adolescents et l’oppression du milieu dans lequel ils évoluent.

Inés Efron, la jeune actrice argentine qui joue le rôle de la protagoniste, réussit ici un coup de force dramatique, celui de mêler informations et émotions, indignation et souffrance. Le film met  ainsi en lumière tout un éventail de sentiments et se présente comme un plaidoyer pour la tolérance, une ode à la complicité amoureuse et sexuelle.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s