“El naixement d’una nació”, dimarts 2 de juliol, entrada lliure

Dilluns de cinema el DIMARTS 2 de juliol, A LES 7 DEL VESPRE, entrada lliure (1era part a les 19h00 i 2na part a les 20h30)

USAgriffith2

Continuem al cicle de cinema “El naixement dels Estats Untis” amb la projecció en VOS de la pel·lícula “The birth of a nation” pel·lícula de D. W. Griffith del 1915 en VOS.

Sinopsis: És sovint presentada, equivocadament, com el primer llargmetratge de la història del cinema i és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Estrenada exactament 50 anys després de la fi de la Guerra de Secessió, conta el desenvolupament d’aquesta guerra i la reconstrucció que se n’ha fet segons el punt de vista sudista. Va ser un gran èxit popular, que va suposar uns ingressos de 15 milions de dòlars i va quedar el més gran èxit de la història del cinema fins a la sortida de La gran desfilada el 1925, però també va ser discutida pel seu discurs jutjat racista i la seva apologia del Ku Klux Klan, cosa que li suposarà ser prohibida a diverses ciutats dels Estats Units.

La popularitat de la pel·lícula va contribuir al renaixement del Ku Klux Klan, que havia desaparegut en aquella època. Fou en un principi presentada en dues parts separades per un entreacte. La primera part descriu Amèrica abans de la Guerra de secessió, a través del destí de dues famílies: els nordistes Stoneman, amb el membre del congrés abolicionista Austin Stoneman (basat en la vida autèntica del membre del congrés Thaddeus Stevens), els seus dos fills i la seva filla, Elsie, i els sudistes Cameron, una família, amb dues filles (Margaret i Flora) i els seus tres fills, sobretot Ben. Els nois Stoneman visiten els Cameron a Carolina del Sud l’estat representatiu del vell sud. El gran dels Stoneman s’enamora de Margaret Cameron, i Ben Cameron idolatra un retrat d’Elsie Stoneman. Quan la guerra civil comença, tots els joves s’incorporen al seu exèrcit respectiu. Una milícia constituïda de soldats negres (dirigit per un oficial blanc) entra a casa dels Cameron. Les dones Cameron són ajudades pels soldats confederats que fan fracassar el cop. Mentrestant, el més jove dels Stoneman i dos dels fills Cameron moren a la guerra. Ben Cameron és ferit després d’una lluita heroica en la qual s’ha guanyat el sobrenom de «Little Colonel», pel qual serà conegut durant la resta de la pel·lícula. Little Colonel s’apodera d’un hospital del Nord, on troba Elsie, que hi treballa com a infermera. La guerra s’acaba i Abraham Lincoln és assassinat al Ford’s Theater, permetent a Austin Stoneman i d’altres radicals del Congrés de castigar els secessionistes del Sud utilitzant mesures radicals.

La segona part descriu la reconstrucció. Stoneman i el seu protegit «mulat», Silas Lynch, van a Carolina del Sud per aplicar l’ordre del dia: donar plens poder als negres del sud pel frau electoral. Mentrestant, Ben, inspirat per nens que juguen als fantasmes per espantar els nens negres, elabora un pla per invertir el que és percebut com la impotència dels blancs del sud, formant el Ku Klux Klan, però la seva pertinença al grup posa en còlera Elsie. Gus, un ancià esclau que s’ha format ell mateix i ha guanyat un reconeixement de l’exèrcit, es proposa de casar-se amb Flora. Espantada per les seves bestretes lascives, fuig al bosc, perseguit per Gus. A la vora un precipici, Flora es mata llançant-se al buit. En resposta, el Klan caça Gus, el declara culpable, i deixa el seu cos a la porta del tinent-governador Silas Lynch . En represàlia, Lynch ordena castigar el Klan. Els Cameron fugen, perseguits per la milícia negra i s’amaguen en una petita cabana, que pertany a dos antics soldats de la Unió que accepten ajudar els seus antics enemics del sud, segons la llegenda, a causa dels seus orígens blancs. Mentre, amb la marxa d’Austin Stoneman, Lynch intenta casar-se amb Elsie per la força. Membres del Klan descobreixen la situació i van a buscar reforços. El Klan, d’ara endavant al complet, arriba al seu socors i dispersen les formacions de grups dels “bojos negres”. Al mateix temps, la milícia de Lynch envolta i ataca la cabana on els Cameron s’amaguen, però el Klan els salva just a temps. Victoriosos, els membres del Klan són aclamats als carrers, la pel·lícula fa una tall a les eleccions següents on el Klan priva els electors negres dels seus drets de vot i els desarmen.

La pel·lícula s’acaba amb una doble lluna de mel de Phil Stoneman amb Margaret Cameron i Ben Cameron amb Elsie Stoneman. L’última imatge ensenya multituds oprimides pel déu mític de la guerra que es troba sobtadament en pau sota la imatge del Crist. L’últim títol planteja la pregunta: «Gosarem somiar amb una edat d’or quan la guerra bestial ja no regnarà ? Però, al seu lloc un Príncep Blau, a l’entrada de l’amor fraternal de la ciutat de la Pau. »

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s