LE SKYLAB (MES DEL CINEMA FRANCÈS) · DIJOUS 10 D’OCUTBRE A LES 20H I 22H30

  • Dijous 10 d’octubre a les  20h i 22h30 (entrée gratuite pour les Amis de l’Alliance Française) als Cinemas Imperial (Plaça Imperial, 4 – Sabadell)

Le Skylab (2011) de Julie Delpy

skylab 1Amb: Lou Alvarez, Julie Delpy, Eric Elmosnino

SYNOPSIS : En juillet 1979, la petite Albertine, 10 ans, accompagnée de ses parents, Jean et Anna, et de mémé, sa grand-mère maternelle, s’en va fêter l’anniversaire de son autre aïeule, Mamie, dans sa maison bretonne. Toute la famille s’est réunie pour l’occasion. Il y a Loulou et Clémentine, Monique et Gustavo, toujours gais, Fredo et Linette, nettement plus renfrognés, Roger, qui ne dit rien, Micheline, sa femme, Suzette et Joseph. Les adultes parlent beaucoup d’un satellite qui menace de finir sa course sur la Bretagne. Et s’il tombait dans le jardin ? Le déjeuner est alerte et joyeux, l’après-midi à la plage reste réjouissant, le dîner réveille les discussions et les dissensions politiques…

skylab 2

Critique : Mamie fête son anniversaire, et ça va faire une jolie comédie, c’est Julie Delpy qui invite. Qu’elle marche dans les pas de Woody Allen (2 Days in Paris) ou choisisse le film en costumes (La Comtesse), cette actrice-cinéaste a de l’originalité et de l’esprit. Avec Le Skylab, elle brode sur les souvenirs personnels d’un jour d’été en Bretagne, en 1979.

La petite Julie est rebaptisée Albertine et sa maman est jouée par la Delpy d’aujourd’hui. Chez mamie, c’est un nid de cousins, d’oncles et de tantes, pas spécialement versés dans la culture. On met la table sur la pelouse. Une averse, on rentre. Le soleil revient, on ressort. Le récit se construit au gré des réjouissances, en toute simplicité. C’est un vrai pari : tout prendre de ce jour de fête, ses hauts, ses bas, ses à-côtés, ses joies programmées et ses bonheurs inattendus, parce que ce grand fourre-tout, c’est la vie.

skylab 9

Filmant sans manières, Julie Delpy a l’oeil partout et fait une place à tous, tonton fasciste, maman féministe, copains nudistes… Ce « big bazar » aurait pu être tonitruant, il a une douceur nostalgique et la fraîcheur des instantanés. Et le Skylab ? C’est une station spatiale américaine qui menace de se désintégrer sur l’ouest de la France. Juste un engin en suspens qui signe la modestie revendiquée de cette comédie : Albertine et son temps retrouvé, c’est juste un moment de vie suspendue.

skylab 8

Sinopsis : Sinopsi: Descriu a una dona, Lluïsa, que amb gairebé 50 anys d’edat, resisteix al marge de la societat per preservar les aparences i intentar tirar endavant després d’una ruptura que la va deixar sense domicili, sense diners i sense família.

 skylab 7

Critica: Julie Delpy cridant a la Terra des del planeta Memòria.

skylab 5

L’Skylab va ser la primera estació espacial nord-americana que va girar al voltant de la Terra. Una missió molt exitosa que des de l’any 2011 també dóna nom a la quarta pel·lícula dirigida per l’aparentment angèlica Julie Delpy. Dolça aparença com la d’aquest lluminós film, molt més complex si recordem que rere l’ampli i sempre joiós somriure de la francesa s’amaga un sentit de l’humor punyent i, sovint, un pèl macabre.

skylab 4

L’espai triat per aquesta obra coral és la campagne francesa, el marc de tantes i tantes obres mestres del cinema francès. Però ni Renoir ni Bresson l’haguessin pensat com ho ha fet ella: amb Born to be alive de fons i Les Anarchistes de Ferré repicant encara. L’excusa de la trobada: una visita familiar estiuenca que reuneix a la mateixa taula unes quantes generacions i maneres de veure el món ben diferents. Formes de pensar intransferibles que impacten una vegada i una altra, des de l’irreverent oncle que canta La Ballade des genes Hereux fins la jove Albertine d’onze anys i la seva peculiar descoberta de l’amor.

El fil conductor que sobrevola aquest estiu són els explosius efectes que pot tenir la reentrada a l’atmosfera de l’estació espacial l’any 1979. La matèria primera no cal buscar-la gaire lluny, la directora l’extreu de la seva pròpia memòria, dels records d’aquells dies a la Bretanya. Fregant de forma tangencial l’espera de la fi del món imaginada per Lars von Trier, la també actriu i cantant Delpy demostra poca melancholia i sí molta mordacitat. Fa seus els ideals revolucionaris i igualitaris de la mare a la qual interpreta, i els defensa peti qui peti. Per alguna cosa admet la seva herència, que “em van educar com un animal salvatge”.

skylab 5

Le Skylab va plena de situacions absurdes que sempre amaguen, si un vol buscar-hi, una certa paràbola sobre la transició de la infantesa a l’adolescència, dels ideals a la realitat que s’imposa. Sense cap trama complicada al darrere, l’esforç que demana a l’espectador és un altre: el de deixar-se emportar per un món de riures i discussions que ens porta a les millors sobretaules d’estiu.

Francament divertida, aquesta petita estampa colorista ens retroba amb el bo i més gran de la tradició humorística que ja ve de Tati. Paradoxes hilarants que cal assaborir lentament, com les balades de Jeanne Moreau o les de Gilbert O’Sullivan. Ni trop tôt ni trop tard. Alone again, naturally.

Raquel Sánchez

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s