Adúlteres d’aquí i d’allà (Emma Bovary, Ana Ozores). Xerrada de Marga Codina.

  • Dijous 22 de març, 19h
  • Entrada lliure i gratuïta.

 

 

Adúlteres d’aquí i d’allà (Emma Bovary, Ana Ozores).

Xerrada de Marga Codina, d’Escriptorium Sabadell, sobre dues enormes novel·les del segle XIX, dos destins, dues dones: Madame Bovary i La Regenta.

Parafrasejant Anna Karenina, podríem dir que totes les dones feliçment casades s’assemblen, en canvi, les adúlteres ho són cadascuna a la seva manera. 

Emma Bovary i Ana Ozores tenien moltes coses en comú, però la infelicitat les va dur a finals molt diferents.

  • Dijous 22 de març, 19h
  • Entrada lliure i gratuïta.
Anuncis

Simbiosi o elegia a 2 i +. Instal·lació i estadis de Jordi Junyent. Del 2 de març al 21 d’abril de 2018.

Inaugurarem aquesta exposició amb la presència de l’artista i de Ramon Balasch, erudit de les lletres: editor, traductor, poeta. Ens hi recordarem de Joan Brossa i de Carles Santos, i descobrirem una performance inèdita. Tot, el divendres 2 de març a les 19h30.

postal-jordi-junyent.jpg

SIMBIOSI O ELEGIA A 2 I +

El meu interès o dèria continua sent el desús en forma de deixalla o allò que fou però ha deixat de ser. Aquest és el repte: trobar la complicitat ja sigui partint d’una idea o concepte, o bé del suggeriment.

La mostra d’obres que us presento, majoritàriament corpòries, tenen en comú el diàleg, la proximitat, la complaença, la ràbia o simplement l’elegia entre dos i més.

Cada obra vol ser una història, com un llibre de relats, que busca la interpretació de qui l’observa o el llegeix. La matèria, els material i els objectes són una font inacabable per a ser admirats, transformats i/o recuperats de la pròpia memòria.

Jordi Junyent


JORDI JUNYENT I GUÀRDIA (Sabadell, 1946)

Nat a Sabadell tot i ser ciutadà de diversos indrets. Encuriosit per tot: admira als artesans i artistes i furga en el que no sap fer. S’encanta en la natura i mira més enllà. Maquina i manipula matèries i objectes que guarden la seva memòria. Plora i riu amb els humans i ha après més mirant i escoltant que fent; i ara prefereix la rauxa al seny.

Se sent home afortunat, doncs pel camí ha trobat més flors que punxes

Exposicions

Individuals:

Esparreguera, Sala Municipal, març de 1991

Vilafranca del Penedès, Museu del Vi, març de 1992

Sabadell, Galeria Negre, juliol 1992

Esparreguera, Instal.lació Via, març de 1992

Barcelona, Pati  Manning, Instal.lació Via, setembre 1992

Barcelona, Institut del Teatre, Analogia, setembre 1999

Sanavastre, “Tu i jo, la fem” estiu 2002

Esparreguera, Passadís, 2003

Esparreguera, Escorxador  Naturalment, setembre 2005

Esplugues de Llobregat, Biblioteca Pare Miquel  Naturalment, maig juny 2006

Martorell, Centre Cultural, Naturalment, febrer-març 2008

Sabadell, Parc Central, Naturalment, abril 2010

Viladecans, Torre de Baró, Naturalment, maig 2010

Sabadell, Micro-mercat d’un sol autor, desembre,2011

Esparreguera, Micro-mercat, febrer 2012

Sabadell, Espai Àgora, desembre 2012

Sabadell, Espai Foc, Iguals-Diferents, febrer 2015

Esparreguera, Biblioteca Municipal l’Ateneu, Pausa, març 2015

Torredembarra, Sala Lluís d’Icart, Blau Marí, Gener 2017

 Col·lectives – Grup “Espai compartit”:

Esparreguera, tardor 1998

Olesa de Montserrat, juny 1999

Sant Esteve de Sesrovires,  juliol 1999

Copons, Juliol 2000

Igualada, setembre 2000

Martorell, desembre 2000

Esparreguera, febrer 2001

Celrà, maig 2002

Monistrol de Montserrat, febrer 2002

Pallejà, març 2003

Esparreguera, maig 2009

 Col·lectives

Gallifa “Saltamartí” homenatge a J. Brossa, tardor  2000

La Guàrdia Pilosa “Nous pallers”, estiu 2003

Sabadell, homenatge a Robert Ferrer, maig 2017

Comissariats:

Palafrugell, “Joan Brossa, constructor i home d’ofici”,  juny 2004

Pollença, “Joan Brossa, constructor i home d’oficis” , juliol 2005

Escenografies teatrals:

Molt soroll per no res, Teatre La Passió d’Esparreguera, 1990

L’Òpera de tres rals, Teatre La Passió d’Esparreguera ,1993

Co-direcció artística de “La Passió d’Esparreguera”,  1994-2005

L’Alisístrata, Teatre La Passió d’Esparreguera , 1995

Mikado, Teatre La Passió d’Esparreguera , 2010

La bella Elena, Teatre La Passió d’Esparreguera , 2011

El bosc làctic, Teatret esparreguera, 2012; El Bruc, 2012

La corte de Faraón, Teatre La Passió d’Esparreguera, 2013

El Casament, El Patronat Parroquial d’Esparreguera, 2014

Bohemios, El Casinet de Collbató, 2014

Il·lustracions:

Balasch Editor, Xirinacs, amb Gemma Molera, març 2017

Balasch Editor, Llums del sincrotró, novembre 2017

Prometeu, el lladre del foc. Conferència de Raül Garrigasait a l’Ateneu Alliance. 19 abril 2018.

Dijous 19 d’abril a les 19h, a l’Alliance Française Sabadell.

Entrada lliure i gratuïta.

feu-main

En la mitologia grega, Prometeu és el tità que roba el foc als déus per donar-lo a la humanitat. Aquesta figura alhora benefactora i transgressora ha acompanyat durant gairebé tres mil anys les reflexions dels homes sobre la natura, la tecnologia i l’esperit de rebel•lió. La conferència girarà al voltant de les històries que s’expliquen de Prometeu i indagarà quins sentits poden tenir en el món d’avui.

RAÜL GARRIGASAIT, PONENT DE L’ATENEU ALLIANCE

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Escriptor, traductor i editor.

Després d’estudiar música i filologia clàssica a Barcelona i viure a Alemanya i al Regne Unit, va començar a treballar en el sector editorial. Actualment està vinculat a la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins i fa classes de literatura universal a la Universitat de Barcelona.

En el camp acadèmic és autor d’una tesi doctoral sobre la presència de Grècia en les cultures alemanya i catalana, que va rebre un Premi Extraordinari de Doctorat i el Premi Cum Laude de l’Institut d’Estudis Món Juïc.

Com a traductor, les seves llengües principals de treball són l’alemany i el grec. Ha traslladat al català obres de Plató, Goethe, Rilke, Papadiamandis, Joseph Roth i Peter Sloterdijk, entre altres.

El 2012 va publicar l’assaig literari El gos cosmopolita i dos espècimens més (Acontravent), un llibre a mig camí de la reflexió filosòfica i la narrativa, molt ben rebut per la crítica. El 2017 va va veure la llum la seva primera novel·la, Els estranys (Edicions de 1984), que ha estat distingida amb el Premi Llibreter.

.

Dijous 19 d’abril a les 19h, a l’Alliance Française Sabadell.

Entrada lliure i gratuïta.

 

 

 

 

La vida al davant. Xerrada de Marga Codina sobre La vie devant soi, d’Émile Ajar (Romain Gary). 01 de març de 2018.

Dijous 1 de mars de 2018 a les 19h a l’Alliance Française Sabadell.
Gratuït, sense reserva de plaça.

La vida al davant hauria de ser una promesa, una esperança, un somni. Però quan arribes al món per la porta del darrere, i les úniques eines de què disposes són la compassió i la tendresa, el futur té la seguretat fràgil que dóna la marginalitat.  Tot i això, Momo, el nen que reviu per a nosaltres la història de la senyora Rosa, s’agafa a la vida amb un dels ancoratges més ferms, la capacitat d’estimar sense jutjar.

 

Marga Codina, professora d’Escriptorium Sabadell, ens convida a passejar per aquesta inoblidable novel·la i a apropar-nos a l’extraordinaria biografia d’Émile Ajar, Romain Gary, Roman Kacew…

COLLAGE-VIE-DEVANT-SOI - copia

La vie devant soi va ser recompensada el 1975 amb el Premi Goncourt, guardó francès d’enorme prestigi que només es pot guanyar un cop a la vida. La crítica literària enaltia el seu autor, l’Émile Ajar, saludant la seva originalitat i frescor. Eren els mateixos crítics que fa anys que havien girat l’esquena al Romain Gary, guanyador del Goncourt el 1956, titllant-lo ara de previsible i antiquat… No va ser fins el seu suïcidi que un país commocionat va descobrir el seu triomf pòstum: “Émile Ajar, c’est moi”.

Extracte del pròleg de Valentí Puig a l’edició de “La vida ante sí” de Plataforma Editorial (2007):

“Fugitivo de la Rusia de los zares en un vagón para ganado, ardoroso aprendiz de escritor, piloto más que osado en la Segunda Guerra Mundial, Caballero de la Legión de Honor, gaullista que irritaba a De Gaulle, diplomático inusual, eslavo brumoso, portavoz de Francia en la ONU,  cónsul general que conquista Los Ángeles a bordo de un Buick descapotable, judío nostálgico, «dandy» estoico que se compraba las botas en un zapatero chino de la isla Mauricio, reportero de lujo, marido de aquella Jean Seberg que fuera Juana de Arco, guionista afamado y luego director en Hollywood: si su vida fue novelesca, sus novelas también iban a tener la profusión y el aliento de quien luchaba contra la fatalidad sin dejar de buscar una cierta grandeza.”

 

Dijous 1 de mars de 2018 a les 19h a l’Alliance Française Sabadell.
Gratuït, sense reserva de plaça.

Presentació de l’antologia poètica ‘Com elles’, amb Mireia Vidal-Conte, David Madueño i Miquel de Palol. Dimarts 8 de maig de 2018

llibres-com-elles-vidal-conte-alliance-francaise-sabadell

Presentació de “Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX”. Amb Mireia Vidal-Conte, antologadora, David Madueño i Miquel de Palol.

Una antologia de poetes del segle XX en la qual el gènere passa a segon terme per donar pas al que de debò importa: el criteri literari i l’alta qualitat dels textos d’uns poetes que, potser injustament, han estat una mica massa poc celebrats. No són “dones que escriuen”, no són “poetes dones”, són grans escriptors, sense altre qualificatiu que el rigor literari. Com no hi ha “homes poetes” o “homes que escriuen”. Són poetes, grans poetes, res més.

Vespres de versos i vi. Recital de Guillem Gavaldà i Lluís Calvo. 18 d’abril 2018.

  • Dimecres 18 d’abril de 2018, 19h30.
  • Entrada (i una copa de vi, si ho voleu) gratuïta.

 

 

 

Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès, 1997)

Febrer, així d’esmús, em llesca el cordó umbilical el 1997. Esmús, rom i espuntat és com neixo; esprimatxat, descalç i contrafet i amb una barba, que em creixia, policroma.

Llavors creixo brut i embriac: desmembrant-me de matinada entre la son i la poesia. Em perforo l’orella amb agulla i faig Estudis Clàssics a la Universitat Autònoma de Barcelona. I aleshores afloren Arquíloc, Safo de Lesbos, Homer, Aligheri, Blai Bonet, Rodoreda i la violència d’Abramović. Però l’amor me’l fan els textos bíblics i la filologia sacra.

És l’any 2016 quan neix Fam bruta (AdiA Edicions – LaBreu Edicions – Cafè Central), el meu primer poemari, guardonat amb el Premi Francesc Garriga, i l’any 2017 sóc premiat amb el Miquel Bauçà de Felanitx amb la meva segona obra poètica, Brànquies (AdiA Edicions). La meva obra ha estat traduïda al castellà i al turc.

Tot crear, segons jo, escalaborna. I tot és crear. Doncs la paraula fendeix, esmussa, a tall de violència.


Lluís Calvo (Saragossa, 1963) ha publicat vint-i-dos llibres de poesia, entre els quals La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L’estret de Bering (Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del Segle, 2001), El buit i la medusa (Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès editors, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al ras (Perifèric, 2007), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008), Col·lisions (3i4, 2009), Estiula (LaBreu, 2011), Llegat rebel (Edicions Terrícola, 2013), Selvàtica (Lleonard Muntaner, 2015), Talismà (LaBreu, 2017) i Llum a l’arsenal (Lleonard Muntaner, 2017), una antologia que aplega cent poemes des de l’any 1987 fins ara.

S’han traduït poemes seus al castellà, a l’anglès, a l’italià, al francès, al portuguès i al polonès, i ha estat antologat en més de vint publicacions, nacionals i internacionals.

Ha publicat  tres assaigs: Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006), Baules i llenguatges (3i4, 2011) i El Meridià de París (Edicions Poncianes, 2016). També és autor de quatre novel·les, entre les quals Aconitum (Edicions 62, 1999) i L’endemà de tot (Raig Verd, 2014).

Ha exercit també la crítica literària, amb nombrosos articles sobre literatura i pensament, publicats en revistes i obres col·lectives, amb una especial dedicació a la poesia jove. Com a crític ha centrat la seva atenció en autors com Màrius Sampere, Carles Hac Mor i Joan Ponç, entre d’altres. Entre els premis que ha rebut destaquen l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, Vicent Andrés Estellés (premis Octubre), Rosa Leveroni, el premi de la crítica Serra d’Or i el Quima Jaume de reconeixement a la trajectòria literària.

  • Dimecres 18 d’abril de 2018, 19h30.
  • Entrada (i una copa de vi, si ho voleu) gratuïta.