Vespres de Versos i Vi, cloenda. 30 de juny de 2017.

vespres-versos-vi-alliance-francaise-sabadell

“Vespres de versos i vi”, el cicle poètic de l’Aliança Francesa, vol celebrar la fi de la seva segona edició amb un recital que reuneix deu poetes de les meves diverses veus i temàtiques. La poesia catalana és, avui dia, un reguitzell variat de tons i llenguatges, i ho volem reflectir convidant autors i autores de Sabadell, però també d’altres indrets de la nostra geografia. Malgrat la varietat, el que els uneix és la qualitat de les seves propostes.

DIVENDRES 30 DE JUNY, 20h.

JRBachJOSEP-RAMON BACH (Sabadell, 1946). Singular, líric alhora que irònic, fidel a una veu llaurada durant anys i explorador de mil camins poètics. Premis com el de la Crítica Serra d’Or (per “L’ocell imperfecte” o “Caïm”) o el Vicent Andrés Estellés (per “Secreta dàlia”) només fan que reconèixer la vàlua d’una trajectòria que val la pena recórrer.MAMassanetMARIA ANTÒNIA MASSANET (Artà, Mallorca, 1980). Destaca com a organitzadora i coordinadora de recitals, entre els quals el Festival PoésArt d’Artà. Com a poeta, explora geografies tant físiques (“Batec”), com polítiques (“Kiribati”).MCompanysMIREIA COMPANYS (Barcelona, 1975). Autora de poesia vibrant, que parla de la febrada de viure i estimar, com en el darrer llibre “Un brot de febre”. També destaca com a narradora, amb el recull de contes “Venècies” (Premi 7lletres). XZambranoXAVIER ZAMBRANO (Sant Sadurní d’Anoia, 1977). Acaba de publicar “Va durar” (Premi Josep Maria López-Picó), on assaja diverses formes de literaturitzar l’amor com a tema poètic. La seva poesia ens fa viatjar de vegades al món del circ, d’altres a la pell de personatges literaris, però sempre veu i viu la lectura i l’escriptura com a elements bàsics de l’experiència personal. TQueroTONI QUERO (Sabadell, 1978). Acaba de publicar la seva primera novel·la, “Párpados” (Premi Dos Passos). Com a poeta, amb “Los adolescentes furtivos” va guanyar el Premi Internacional Antonio Machado, una proposta fresca, basada en la construcció d’unes imatges molt suggestives, de vegades surrealistes, que remeten al món nocturn de les grans ciutats i acaben vertebrant una història d’amor.VMañosaVÍCTOR MAÑOSA (Sabadell, 1971). Amb els llibres “L’home que mira perplex” i “Stramonium”, ens ofereix una veu poètica sense dissonàncies però amb fermesa, talment ens parlés salmodiant, sabent que cada paraula té un pes que, mal emprat, pot fer ensorrar l’estructura del poema. Sense estridències, de vegades meravellat, altres decebut, però sempre des de la tendresa i la compassió, Mañosa ens explica a cau d’orella el món que veu passar en la realitat quotidiana. LPratLAIA PRAT (Barcelona, 1982). A “El revers del tapís” (Premi Joan Llacuna d’Igualada) juga amb la imatge d’aquesta peça d’artesania tan suggeridora per tal d’ordir i tramar el seu propi tapís del món que l’envolta. Recentment, ha guanyat el Premi literari Sant Narcís de Girona. Una veu per descobrir.RMirabeteRICARD MIRABETE (Barcelona, 1971). El viatge poètic l’ha dut dels carrers de Barcelona a “Última ronda” o “Les ciutats ocasionals”, fins al “Cel estàtic d’elevadors”, en què tradició i avantguarda es donen la mà en un exercici de consagració de la vida i l’art. De la concreció al concepte.AGarciaANNA GARCIA GARAY (Sabadell, 1972). Entén la poesia com una activitat de materialització quasi diària: es poden trobar tots els seus poemes al blog an<—->na. Ha publicat els llibres “Assassins de margarides” (Premi Joan Llacuna d’Igualada) i “Els mots creuats” (Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat), que demostren el seu interès per la síntesi expressiva i el joc poètic, més enllà de l’expressió personal i quotidiana.IOrtegaISABEL ORTEGA RION (Tarragona, 1955). La poesia és el reflex i la reflexió de l’experiència individual en llibres com “Medusa”, però també col·lectiva en d’altres com “Nòmada”. Ortega té una mirada contemporània del món empeltada de referències als clàssics, així com una veu de llengua depurada i molt elegant, però també esmolada quan cal ferir el lector.

Poesia a la Casa Taulé

poesia-alliance-francaise-sabadellAquests murs noucentistes tornen a acollir l’esclat de la paraula, sí. Perquè amem les paraules. Perquè la poesia és aquest indret (imaginari) en què tots els idiomes són un sol idioma.

Podeu consultar aquí els recitals de què hem gaudit recentment. En preparem de nous en aquest indret (ben real), dels quals us convidem a estar al dia a través de la newsletter i a Facebook.

Us deixem entre tant aquests versos de l’Àngels Gregori, una de les veus que han ressonat a la Casa Taulé.

GARE D’AUSTERLITZ
Un viatge comença quan comences
a pensar amb qui voldries fer-lo.
Amb qui t’agradaria despertar-te,
en la cabina d’un tren o al seu muscle a l’avió.
Fa uns anys vam començar un viatge
que anava des del sofà de casa fins a la Gare d’Austerlitz.
Però un viatge no s’acaba quan tornes,
sinó quan ja no tornem alhora.
(New York, Nabokov & Bicicletes)