Prometeu, el lladre del foc. Conferència de Raül Garrigasait a l’Ateneu Alliance. 19 abril 2018.

Dijous 19 d’abril a les 19h, a l’Alliance Française Sabadell.

Entrada lliure i gratuïta.

En la mitologia grega, Prometeu és el tità que roba el foc als déus per donar-lo a la humanitat. Aquesta figura alhora benefactora i transgressora ha acompanyat durant gairebé tres mil anys les reflexions dels homes sobre la natura, la tecnologia i l’esperit de rebel•lió. La conferència girarà al voltant de les històries que s’expliquen de Prometeu i indagarà quins sentits poden tenir en el món d’avui.

RAÜL GARRIGASAIT, PONENT DE L’ATENEU ALLIANCE

Escriptor, traductor i editor.

Després d’estudiar música i filologia clàssica a Barcelona i viure a Alemanya i al Regne Unit, va començar a treballar en el sector editorial. Actualment està vinculat a la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins i fa classes de literatura universal a la Universitat de Barcelona.

En el camp acadèmic és autor d’una tesi doctoral sobre la presència de Grècia en les cultures alemanya i catalana, que va rebre un Premi Extraordinari de Doctorat i el Premi Cum Laude de l’Institut d’Estudis Món Juïc.

Com a traductor, les seves llengües principals de treball són l’alemany i el grec. Ha traslladat al català obres de Plató, Goethe, Rilke, Papadiamandis, Joseph Roth i Peter Sloterdijk, entre altres.

El 2012 va publicar l’assaig literari El gos cosmopolita i dos espècimens més (Acontravent), un llibre a mig camí de la reflexió filosòfica i la narrativa, molt ben rebut per la crítica. El 2017 va va veure la llum la seva primera novel·la, Els estranys (Edicions de 1984), que ha estat distingida amb el Premi Llibreter.

.

Dijous 19 d’abril a les 19h, a l’Alliance Française Sabadell.

Entrada lliure i gratuïta.

 

 

 

 

VÍDEO-RESUM · Curs “Joan Oliver / Pere Quart i el Grup de Sabadell”. Abril-maig 2016

VERMUT FILOSÒFIC 21/05/2016: “La felicitat”.

Des de la Gràcia clàssica fins avui en dia, des d’Occident fins a Orient, l’ésser humà es pregunta per l’essència de la felicitat i per la manera d’assolir-la.

És possible ser feliç? La felicitat és un sentiment momentani o pot perdurar en el temps? Puc ser igual de feliç en totes les etapes de la vida? La felicitat és la manca d’emocions o bé l’emoció desenfrenada?

VÍDEO-RESUM · Curs “Història dels territoris ideals: de Caín a Thoreau”, per Bernat Lladó. Febrer-març 2016

Si no el veieu bé, cliqueu aquí.

VÍDEO-RESUM · “Reaccionaris”, per Josep Soler. Gener-febrer 2016.

Si no el veieu bé, cliqueu aquí

VÍDEO RESUM · “El Déu que s’esmuny. Una presentació de la mitologia grega”, per Raül Garrigasait. Octubre-novembre 2015.

Si no el veieu bé, cliqueu aquí

Curs Ateneu. “Joan Oliver – Pere Quart i el Grup de Sabadell”. Del 7 d’abril al 5 de maig de 2016.

Conferència Ateneu. “On és la pau?”, per Sergi Grau. 19 de febrer 2016.

ON ÉS LA PAU?

Des dels inicis de les primeres civilitzacions, la guerra ha esdevingut una pràctica usual i comuna en totes les cultures des de la memòria més remota de la humanitat. Al llarg de la història, la Guerra ha estat sempre relacionada amb la Pau, sovint consecutivament, l’una després o a causa de l’altra, traçant així un continuum que perdura fins al dia d’avui.

VERMUT FILOSÒFIC 13/02/2016: “El nihilisme”.

En sentit polític, posem per cas, el nihilisme emparenta el fonamentalisme amb els populismes… En sentit ètic, posem per cas, el nihilisme es presenta com una amenaça, com una “desvalorització de tots els valors” per dir-ho amb l’expressió de Nietzsche… En sentit religiós, posem per cas, el nihilisme apareix com a crisi de la fe i devaluació de tota espiritualitat… En sentit existencial, posem per cas, el nihilisme es fa present com una ombra que cobreix el sentit i ens porta a l’absurd… Però que és el nihilisme?

Curs Ateneu. “Història dels territoris ideals: de Caín a Thoreau”. Per Bernat Lladó. Del 25 de febrer al 17 de març de 2016.

Després d’un temps de sedentarisme forçat, la nostra cultura camina de nou. L’antropologia elogia el passeig, la filosofia posa a prova el cos i la pràctica artística reivindica els peus. Dos mil anys després de Caín, caminar ja no és un càstig. Per què avui en dia tothom coincideix a l’hora d’exaltar les virtuts del vagar? I si l’interès recent pels “passejos hivernals” d’un Henry David Thoreau fos el símptoma de quelcom més general, relacionat amb un canvi en les nostres estructures territorials? I si tot allò que ens havia “fixat” al lloc, tot allò que ens havia immobilitzat, les Ciutats primer, els Estats després, avui en dia ja no pogués contenir un nomadisme que desborda els límits geogràfics?