PROGRAMA DILLUNS DE CINEMA EN VOS · FEBRER 2014

ELS DILLUNS DE CINEMA EN VOS – FEBRER 2014

–          Dilluns 3 de febrer 2014

Adieu Berthe ou l’enterrement de mémé (2012 – 1h40)

De Bruno Podalydès

adieu-berthe-ou-l-enterrement-de-meme-poster

Amb: Valérie Lemercier, Denis Podalydès, Isabelle Candelier, Bruno Podalydès, Samir Guesmi

Sinopsis : La abuela Bertha ha muerto. La película sigue en tono de tragicomedia las reacciones de su familia en torno a ese hecho.

Synopsis : Mémé is dead. Berthe n’est plus. Armand avait “un peu” oublié sa grand-mère… Pharmacien, il travaille avec sa femme Hélène à Chatou. Dans un tiroir de médicaments, Armand cache ses accessoires de magie car il prépare en secret un tour pour l’anniversaire de la fille… de son amante Alix. Et mémé dans tout ça ? On l’enterre ou on l’incinère ? Qui était Berthe ?

–          Dilluns 10 de febrer 2014

L’Enfer (1994 – 1h40)

De Claude Chabrol

l-enfer-poster

Amb: François Cluzet, Emmanuelle Béart, Marc Lavoine

Sinopsis: Nelly y Paul son una pareja feliz. Mientras él dirige el bonito hotel que acaba de comprar en el campo, a orillas de un lago, ella cuida del hijo de ambos. Pero, como Nelly es muy guapa y atrae a todos los clientes del hotel, Paul, dominado por unos celos incontrolados y obsesivos, llega a creer que su mujer se acuesta con todo el mundo.

Synopsis : L’enfer, c’est celui de Paul, homme comblé par une femme magnifique et un travail qui lui plait, mais qui peu à peu devient terriblement jaloux et nous entraîne dans sa folie.

–          Dilluns 17 de febrer 2014, en el marc de tercera edició del Festival de Cinema de Terror de Sabadell Cartel-FCTS-2014-poster

 

Les yeux sans visage (1960 – 1h28)

De Georges Franju

 poster LES YEUX SANS VISAGE

Amb : Pierre Brasseur, Alida Valli, Juliette Mayniel, Edith Scob

Sinopsis: En París, un brillante y desquiciado cirujano rapta chicas con el fin de utilizar su piel para reconstruir la belleza de su hija, destrozada por un trágico accidente del que él se siente culpable.

 

Synopsis : Le docteur Génessier, (Pierre Brasseur), célèbre chirurgien esthétique, veut greffer un visage à sa fille, (Édith Scob), défigurée dans un accident de voiture dont il est responsable. Il a installé un laboratoire dans sa propriété où son assistante dévouée (Alida Valli) attire des jeunes filles.

–          Dilluns 24 de febrer 2014

L’Arbre et la forêt (2010 – 1h37)

De Jacques Martineau, Olivier Ducastel

l-arbre-et-la-foret-poster

Amb: Guy Marchand, Françoise Fabian, Sabrina Seyvecou, Yannick Renier, François Négret, Catherine Mouchet, Sandrine Dumas, Pierre-Loup Rajot

Sinopsis: Cuando Fréderick no aparece en el funeral de su hijo, el hermano del fallecido, Guillaume, no sabe qué pensar. Tras varias discusiones con otros miembros de la familia, Guillaume descubre que su padre guarda un secreto que sólo conocía su hermano, que explica el distanciamiento entre ambos y que amenaza con destruir la ya delicada unidad familiar.

Synopsis : Frédérick fait pousser des arbres et, depuis près de soixante ans, cultive un secret. Autour de lui, seuls sa femme et son fils aîné savent la vérité sur son histoire. La mort de ce fils, avec qui il entretenait des rapports conflictuels, le conduit à révéler enfin à ses proches ce qu’il n’avait jamais pu dire.

DIMECRES 14 DE DESEMBRE A LES 20H15 EN VOSE AL CINEMA IMPERIAL

“LA QUESTION HUMAINE” de Nicolas Klotz amb Mathieu Amalric

SINOPSIS

Simon, de 40 anys, treballa com a psicòleg en el departament de Recursos Humans d’una gran empresa. Un dia, demanen a Simon de fer una investigació confidencial sobre el gerent general, sobre el seu estat mental. Accepta difícilment, però quan entra en els fantasmes d’aquest home, Simon entra en els seus propis fantasmes …

CRITICA

La veu és metàl·lica; la dicció, precisa. Simon enumera les seves funcions. És psicòleg especialitzat en aquesta matèria primera anomenada recursos humans. Un tècnic aplicat, al servei d’una gran empresa franco-alemanya; un engranatge eficaç dins la màquina de control per tal de galvanitzar, desengreixar, les tropes. Manipulació, manual d’instrucció. Mentre explica, joves dirigents omplen la imatge: siluetes negres i pàl·lides en un decorat d’un blanc d’hospital, com corbs en un laboratori. Amb aquesta primera escena, la intenció de Nicolas Klotz i de la seva còmplice, la guionista Elisabeth Perceval, apareix clarament. S’adapta de manera prou fidel el text de François Emmanuel (1), de denunciar la mola liberal, com havia estat el cas dels sense sostre de Parias, i del destí reservat als sense papers a La Blessure, els dos primers fulls d’un tríptic sobre la societat contemporània, ficcions fetes a a partir de recerques documentals. Però tot i que aquest film és clarament polític, aprofundeix en el tema més enllà del pamflet.

Així, Simon treballa curosament en la recerca de les baules més febles de la cadena de producció per facilitar-ne l’eliminació. Se li confia una missió “delicada”: investigar un dels dirigents, Mathias Jüst, que, pel seu comportament depressiu, comença a ser motiu de preocupació. El psicòleg descobreix amb dolor quines són les seves responsabilitats i, per tant, la seva pròpia humanitat, ja que Mathias Jüst, com Karl Rose, el director que ha encarregat la investigació, és clarament un fill del nazisme. Aquesta és la pedra angular del film, la clau de volta d’una reflexió complexa sobre les relacions entre el context socioeconòmic actual i els aspectes més obscurs de la història occidental. Efectivament, durant la seva investigació, Simon rep d’un misteriós corresponsal una nota de 1942 que descriu amb freda precisió com millorar el rendiment de l’extermini. Paraules buidades de la seva substància esgarrifosa, per permetre l’obediència i l’eficàcia. Paraules que són un eco inquietant del llenguatge empresarial actual i del treball diari de Simon.

Tampoc es tracta aquí d’equiparar el liberalisme amb l’horror nacional-socialista, sinó més aviat de fer veure i pensar la manera esfereïdora en la qual s’inscriu la ideologia actual, en un continu històric, i allò que les nostres societats contenen de violència organitzada i anònima. Amb un estudi del llenguatge entès com una arma ideològica potent i seu suprema del poder, en el qual l’home és només una “unitat”, una “peça”, el film és el retrat fascinant d’una societat. Mathieu Amalric, de mirada inescrutable, carrega amb intensitat els turments d’aquest dirigent al principi tan semblants als dels altres, rivals implacables dividits entre un conformisme de pa sucat amb oli i una animalitat visceral. Pel que fa a Michael Lonsdale i Jean-Pierre Kalfon, encarnen els grans patrons amb una opacitat d’alegria.

En aquest inquietant trencaclosques, thriller a la vegada polític i psicològic fet de llargues seqüències clarobscures, cada primer pla sobre un cos, sobre els esclats afilats d’una “rave” o la grisor encoixinada d’un despatx, suggereix un canvi de la realitat, al límit del que és estrany. Una experiència formidable. (Télérama)

http://www.weekand.net/revista.php?idRevista=124