Si no el veieu bé, cliqueu aquí.
Si no el veieu bé, cliqueu aquí.
Després d’un temps de sedentarisme forçat, la nostra cultura camina de nou. L’antropologia elogia el passeig, la filosofia posa a prova el cos i la pràctica artística reivindica els peus. Dos mil anys després de Caín, caminar ja no és un càstig. Per què avui en dia tothom coincideix a l’hora d’exaltar les virtuts del vagar? I si l’interès recent pels “passejos hivernals” d’un Henry David Thoreau fos el símptoma de quelcom més general, relacionat amb un canvi en les nostres estructures territorials? I si tot allò que ens havia “fixat” al lloc, tot allò que ens havia immobilitzat, les Ciutats primer, els Estats després, avui en dia ja no pogués contenir un nomadisme que desborda els límits geogràfics? Continua llegint