Presentació de l’antologia poètica ‘Com elles’, amb Mireia Vidal-Conte, David Madueño i Miquel de Palol. Dimarts 27 de febrer de 2018

llibres-com-elles-vidal-conte-alliance-francaise-sabadell

Dimarts 27 de febrer, 19h.

Presentació de “Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX”. Amb Mireia Vidal-Conte, antologadora, David Madueño i Miquel de Palol.

Una antologia de poetes del segle XX en la qual el gènere passa a segon terme per donar pas al que de debò importa: el criteri literari i l’alta qualitat dels textos d’uns poetes que, potser injustament, han estat una mica massa poc celebrats. No són “dones que escriuen”, no són “poetes dones”, són grans escriptors, sense altre qualificatiu que el rigor literari. Com no hi ha “homes poetes” o “homes que escriuen”. Són poetes, grans poetes, res més.

 

Anuncis

Vespres de versos i vi. Recital de Guillem Gavaldà i Lluís Calvo. 18 d’abril 2018.

  • Dimecres 18 d’abril de 2018, 19h30.
  • Entrada (i una copa de vi, si ho voleu) gratuïta.

 

 

Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès, 1997)

Febrer, així d’esmús, em llesca el cordó umbilical el 1997. Esmús, rom i espuntat és com neixo; esprimatxat, descalç i contrafet i amb una barba, que em creixia, policroma.

Llavors creixo brut i embriac: desmembrant-me de matinada entre la son i la poesia. Em perforo l’orella amb agulla i faig Estudis Clàssics a la Universitat Autònoma de Barcelona. I aleshores afloren Arquíloc, Safo de Lesbos, Homer, Aligheri, Blai Bonet, Rodoreda i la violència d’Abramović. Però l’amor me’l fan els textos bíblics i la filologia sacra.

És l’any 2016 quan neix Fam bruta (AdiA Edicions – LaBreu Edicions – Cafè Central), el meu primer poemari, guardonat amb el Premi Francesc Garriga, i l’any 2017 sóc premiat amb el Miquel Bauçà de Felanitx amb la meva segona obra poètica, Brànquies (AdiA Edicions). La meva obra ha estat traduïda al castellà i al turc.

Tot crear, segons jo, escalaborna. I tot és crear. Doncs la paraula fendeix, esmussa, a tall de violència.


Lluís Calvo (Saragossa, 1963) ha publicat vint-i-dos llibres de poesia, entre els quals La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L’estret de Bering (Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del Segle, 2001), El buit i la medusa (Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès editors, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al ras (Perifèric, 2007), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008), Col·lisions (3i4, 2009), Estiula (LaBreu, 2011), Llegat rebel (Edicions Terrícola, 2013), Selvàtica (Lleonard Muntaner, 2015), Talismà (LaBreu, 2017) i Llum a l’arsenal (Lleonard Muntaner, 2017), una antologia que aplega cent poemes des de l’any 1987 fins ara.

S’han traduït poemes seus al castellà, a l’anglès, a l’italià, al francès, al portuguès i al polonès, i ha estat antologat en més de vint publicacions, nacionals i internacionals.

Ha publicat  tres assaigs: Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006), Baules i llenguatges (3i4, 2011) i El Meridià de París (Edicions Poncianes, 2016). També és autor de quatre novel·les, entre les quals Aconitum (Edicions 62, 1999) i L’endemà de tot (Raig Verd, 2014).

Ha exercit també la crítica literària, amb nombrosos articles sobre literatura i pensament, publicats en revistes i obres col·lectives, amb una especial dedicació a la poesia jove. Com a crític ha centrat la seva atenció en autors com Màrius Sampere, Carles Hac Mor i Joan Ponç, entre d’altres. Entre els premis que ha rebut destaquen l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, Vicent Andrés Estellés (premis Octubre), Rosa Leveroni, el premi de la crítica Serra d’Or i el Quima Jaume de reconeixement a la trajectòria literària.

  • Dimecres 18 d’abril de 2018, 19h30.
  • Entrada (i una copa de vi, si ho voleu) gratuïta.

Vespres de versos i vi. Recital d’Eulàlia Blay i Ricard Garcia. 24 de gener de 2018.

  • Dimecres 24 de gener de 2018, 19h30.
  • Entrada (i una copa de vi, si ho voleu) gratuïta.

 

Eulàlia Blay Montmany (Barcelona 1968) és professora d’art a secundària i escriptora. Publica amb el nom de Lala Blay. Llicenciada en Belles Arts i en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Doctora en Filosofia (2014) per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre poesia i hermenèutica que tracta de Píndar, Hölderlin i Celan, Premi Extraordinari de Doctorat (2015).

El 2000 guanya el premi Recull-Benet Ribas de poesia amb Liebeslied (Ed. Pagès 2001), i el 2004 el premi de poesia Vila de Vallirana-Josep Maria López Picó amb Plec de claror (Ed. Proa 2005). El 2016 publica el poemari Abstància amb set puntes seques de Rosa Vives i Piqué (Ed. Pont del Petroli). En relació amb la investigació filosòfica, pròximament apareixerà l’assaig El círculo entorn la naturalesa del poema (dins d’una obra col·lectiva, en premsa).

.

Ricard Garcia (Sant Llorenç d’Hortons, 1962) és llicenciat en Filologia Hispànica i treballa a l’ensenyament secundari. Participa sovint en recitals de poesia i dirigeix tallers literaris i clubs de lectura. Col·labora esporàdicament en revistes i des de 2004 publica regularment els seus textos al blog Cupressus sempervirens, premiat el 2015 com a millor blog literari en català als Premis Vila de Martorell. Se’l pot seguir a través de la pàgina http://www.ricardgarcia.cat

S’han inclòs textos seus en diverses revistes i antologies i ha rebut diversos premis. Ha publicat els llibres de poesia Els contorns del xiprer (XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell 2005), De secreta vida (XXVIIè Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March 2007),  El llibre que llegies (XXXVIè Premi de Poesia Vila de Martorell 2011) i On la sang, (XIXè Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal 2016).

.

  • Dimecres 24 de gener de 2018, 19h30.
  • Entrada (i una copa de vi, si ho voleu) gratuïta.

Carn i marea. Presentació del poemari ‘Brànquies’. Amb Guillem Gavaldà (poesia) i Marc Rodríguez (guitarra). 20 d’octubre de 2017.

‘Brànquies’ (Premi de poesia Miquel Bauçà de Felanitx 2017) de Guillem Gavaldà s’esflora amb l’extorsió i la sensualitat del desig i la culpa, de la culpa i el desig. La poesia de Gavaldà, aquest cop, s’amalgama amb la guitarra de Marc Rodríguez per brollar oxigen i vespre.

Divendres 20 d’octubre a les 20:00h. Entrada gratuïta.

 

Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès, 1997)

Brut i embriac és com creix: desmembrant-se de matinada entre la son i la poesia. Es perfora l’orella amb agulla i fa Estudis Clàssics a la Universitat Autònoma de Barcelona. I aleshores afloren Arquíloc, Safo de Lesbos, Aligheri, Blai Bonet i la violència d’Abramovik. És l’any 2016 quan neix Fam Bruta (AdiA Edicions – LaBreu Edicions – Cafè Central), el seu primer poemari, guardonat amb el I Premi Francesc Garriga de poesia, i l’any 2017 és premiat amb el Miquel Bauçà de Felanitx amb la seva segona obra poètica, Brànquies (AdiA Edicions). La seva poesia ha estat traduïda al castellà i al turc.

Marc Rodríguez i Guillén (Barcelona, 1997)

Jove estudiant de Filologia Clàssica, baixista i guitarrista que ja desde fa 4 anys volta d’una banda cap a l’altre adquirint múltiples i enriquidores experiències dins l’escena musical. També graduat en el Grau Professional del conservatori Isaac Albeniz de Girona amb el violí com a instrument, forma part de la JOSB (Jove Orquesta Simfònica de Barcelona) i avui en dia forma part també de l’agrupació Eleusis, grup centrat en el rock psicodèlic. En aquesta ocasió s’endinsa dins el marc de la poesia amb la pura intenció de augmentar cada dia més les seves vivències musicals/artístiques.

 

Divendres 20 d’octubre a les 20:00h. Entrada gratuïta.

Vespres de versos i vi. Recital de Laura López Granell i Isabel Ortega. 27 de setembre de 2017.

vespres-versos-vi-alliance-francaise-sabadell

  • Dimecres 27 de setembre de 2017, 19h30.
  • Entrada (i una copa de vi, si ho voleu) gratuïta.

Laura López Granell és nascuda a Barcelona el maig de 1968. Filòloga, ha fet de correctora, redactora, formadora en comunicació, consultora en creativitat, i és professora d’escriptura literària a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva fundació, l’any 1998.

Ha participat en publicacions col·lectives, entre les quals Eròtiques i despentinades (Arola Edicions, 2008). Ha publicat els llibres Itineraris (Columna, 1993), Premi Certamen Literari per a Joves de la Generalitat de Catalunya; Història del drac Xiulet (Cim edicions, 2008), conte infantil en vers, i Forat (Godall Edicions, 2014).

.

Isabel M. Ortega Rion (Tarragona, 1955) és llicenciada en Psicologia i en Filosofia. Ha treballat com a professora de Llengua catalana i literatura a l’ensenyament secundari.

Va publicar la novel·la “Viatge d’anada” (Eumo 1994. Projecte Solaris) per a l’alumnat d’ESO. Ha col·laborat en el seminari Filosofia i gènere de la Universitat de Barcelona, en el marc del qual va traduir –amb Anna Berenguer- alguns articles de Simone Weil aplegats sota el títol Escrits sobre la guerra (Bromera 1997) i ha escrit articles en monogràfics sobre la filòsofa francesa i sobre Maria Zambrano.

En poesia, ha publicat Enfilall (Cossetània 2002) -XXII premi Comas i Maduell-, Runa plena (Arola 2004), Nòmada (Cossetània 2009) i Medusa (Cossetània, 2013), i ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives.

.

  • Dimecres 27 de setembre de 2017, 19h30.
  • Entrada (i una copa de vi, si ho voleu) gratuïta.

Recital poeticomusical de Roc Casagran i Lu Rois. 13 de setembre de 2017.

lu-rois-roc-casagran-alliance-française-sabadell

Lu Rois i Roc Casagran s’han unit per barrejar la música de l’una i la poesia de l’altre. A través del piano, les cançons i els poemes passejarem per un món on es mesclen la melangia, els anhels, l’amor i les lluites de la quotidianitat.


Dimecres 13 de setembre de 2017, 20h30.

8€


.

LU ROIS

Lu Rois (Sabadell, 1990), graduada en piano clàssic al Conservatori Municipal de Barcelona i especialitzada en composició de música per a cinema i televisió, es donà a conèixer amb ‘Camí del Far’ (Autoeditat, 2014).

Acompanyada únicament del piano i amb una veu delicada, la seva és una proposta d’atmosferes intimistes i fràgils que ha rebut una bona acollida per part del públic i l’ha portat per escenaris i festivals de tot el país.

L’any 2016 va publicar ‘Cau de Lluna’, un EP de quatre cançons on Rois fa seva la llum de lluna, que brilla malgrat ser enmig de la foscor de la nit. Cadascun dels temes representa un esclat personal que es tradueix en una sonoritat encisadora, progressiva i de major intensitat.

Actualment, combina la seva carrera musical amb la feina de professora de piano, mentre treballa en el seu proper disc, que veurà la llum a la tardor del 2017.

ROC CASAGRAN

Roc Casagran (Sabadell, 1980) és professor i escriptor. Ha publicat els llibres de poemes Els carrers de les fàbriques (Premi Martí Dot, Viena, 2002), Trènicament trennificats (Emboscall, 2005), Després de Sarajevo (Premi Miquel Àngel Riera, Sa Nostra, 2005) i L’ombra queixalada (Premi de Poesia Parc Taulí 2010, Pagès Editors). Conjuntament amb Oleguer Presas va escriure Camí d’Ítaca (Mina, 2006), i també és l’autor de les novel·les Austràlia (Premi Pin i Soler 2007, Columna), Un ós panda al pas zebra (Columna, 2011), Ara que estem junts (Columna, 2012) i L’amor fora de mapa (Premi La Llança, Sembra Llibres, 2016).

Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, i actualment escriu articles d’opinió al portal Fot-li Pou i a Nació Digital, i participa a les Tertúlies del Matí de Catalunya Ràdio de Mònica Terribas, i forma part de la secció Els sofistes d’El Suplement de Catalunya Ràdio de Ricard Ustrell.

Fa recitals de poesia arreu del país, de vegades sol, de vegades acompanyat d’altres poetes, alguns cops al costat del cantautor Cesk Freixas, o de Lu Rois. També du amunt i avall l’espectacle “L’amor fora de mapa”, juntament Borja Penalba i Mireia Vives.

Vespres de Versos i Vi, cloenda. 30 de juny de 2017.

vespres-versos-vi-alliance-francaise-sabadell

“Vespres de versos i vi”, el cicle poètic de l’Aliança Francesa, vol celebrar la fi de la seva segona edició amb un recital que reuneix deu poetes de les meves diverses veus i temàtiques. La poesia catalana és, avui dia, un reguitzell variat de tons i llenguatges, i ho volem reflectir convidant autors i autores de Sabadell, però també d’altres indrets de la nostra geografia. Malgrat la varietat, el que els uneix és la qualitat de les seves propostes.

DIVENDRES 30 DE JUNY, 19h30
Entrada lliure i gratuïta

JRBachJOSEP-RAMON BACH (Sabadell, 1946). Singular, líric alhora que irònic, fidel a una veu llaurada durant anys i explorador de mil camins poètics. Premis com el de la Crítica Serra d’Or (per “L’ocell imperfecte” o “Caïm”) o el Vicent Andrés Estellés (per “Secreta dàlia”) només fan que reconèixer la vàlua d’una trajectòria que val la pena recórrer.MAMassanetMARIA ANTÒNIA MASSANET (Artà, Mallorca, 1980). Destaca com a organitzadora i coordinadora de recitals, entre els quals el Festival PoésArt d’Artà. Com a poeta, explora geografies tant físiques (“Batec”), com polítiques (“Kiribati”).MCompanysMIREIA COMPANYS (Barcelona, 1975). Autora de poesia vibrant, que parla de la febrada de viure i estimar, com en el darrer llibre “Un brot de febre”. També destaca com a narradora, amb el recull de contes “Venècies” (Premi 7lletres). XZambranoXAVIER ZAMBRANO (Sant Sadurní d’Anoia, 1977). Acaba de publicar “Va durar” (Premi Josep Maria López-Picó), on assaja diverses formes de literaturitzar l’amor com a tema poètic. La seva poesia ens fa viatjar de vegades al món del circ, d’altres a la pell de personatges literaris, però sempre veu i viu la lectura i l’escriptura com a elements bàsics de l’experiència personal. TQueroTONI QUERO (Sabadell, 1978). Acaba de publicar la seva primera novel·la, “Párpados” (Premi Dos Passos). Com a poeta, amb “Los adolescentes furtivos” va guanyar el Premi Internacional Antonio Machado, una proposta fresca, basada en la construcció d’unes imatges molt suggestives, de vegades surrealistes, que remeten al món nocturn de les grans ciutats i acaben vertebrant una història d’amor.VMañosaVÍCTOR MAÑOSA (Sabadell, 1971). Amb els llibres “L’home que mira perplex” i “Stramonium”, ens ofereix una veu poètica sense dissonàncies però amb fermesa, talment ens parlés salmodiant, sabent que cada paraula té un pes que, mal emprat, pot fer ensorrar l’estructura del poema. Sense estridències, de vegades meravellat, altres decebut, però sempre des de la tendresa i la compassió, Mañosa ens explica a cau d’orella el món que veu passar en la realitat quotidiana. LPratLAIA PRAT (Barcelona, 1982). A “El revers del tapís” (Premi Joan Llacuna d’Igualada) juga amb la imatge d’aquesta peça d’artesania tan suggeridora per tal d’ordir i tramar el seu propi tapís del món que l’envolta. Recentment, ha guanyat el Premi literari Sant Narcís de Girona. Una veu per descobrir.RMirabeteRICARD MIRABETE (Barcelona, 1971). El viatge poètic l’ha dut dels carrers de Barcelona a “Última ronda” o “Les ciutats ocasionals”, fins al “Cel estàtic d’elevadors”, en què tradició i avantguarda es donen la mà en un exercici de consagració de la vida i l’art. De la concreció al concepte.AGarciaANNA GARCIA GARAY (Sabadell, 1972). Entén la poesia com una activitat de materialització quasi diària: es poden trobar tots els seus poemes al blog an<—->na. Ha publicat els llibres “Assassins de margarides” (Premi Joan Llacuna d’Igualada) i “Els mots creuats” (Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat), que demostren el seu interès per la síntesi expressiva i el joc poètic, més enllà de l’expressió personal i quotidiana.IOrtegaISABEL ORTEGA RION (Tarragona, 1955). La poesia és el reflex i la reflexió de l’experiència individual en llibres com “Medusa”, però també col·lectiva en d’altres com “Nòmada”. Ortega té una mirada contemporània del món empeltada de referències als clàssics, així com una veu de llengua depurada i molt elegant, però també esmolada quan cal ferir el lector.

DIVENDRES 30 DE JUNY, 19h30.

Entrada lliure i gratuïta.