Dilluns 8 d’abril
Cinema / 20.00 h / Alliance Française de Sabadell, entrada lliure
Presentació i debat a càrrec de Jordi Petit
Me siento extraña (Enrique Martí Maqueda, 1977)
Amb: Rocío Dúrcal i Bárbara Rey
Sinopsi: Laura (Rocío Dúrcal) és una pianista que abandona la seva llar degut als maltractaments del seu marit. Coneix aleshores a Marta (Bárbara Rey), una vedette de revista i televisió, amb la qual treballarà en la preparació de noves cançons per al seu espectacle. Des del moment en què Laura es trasllada a casa de Marta, comencen els comentaris del veïnat.
Critica: Me siento extraña va ser una pel·lícula de l’època del destape, protagonitzada per les dues icones eròtiques del moment. Venint d’un context en què el concepte d’amor lèsbic només apareixia en clau de pornografia, per al públic objectiu masculí, amb aquest film comença a emergir un cinema amb un discurs una mica més compromès, menys tendenciós i morbós.
Pel·lícula de referència en aquesta temàtica, Me siento extraña mostra per primer cop una relació lèsbica més enllà dels estereotips i clixés heretats del franquisme. Marta i Laura, les protagonistes, no pateixen disfuncions psicològiques, ni són vampiresses. Diferent d’altres films rodats fins i tot a posteriori, se’ns ensenyen aquí mostres d’afecte i tendresa.
D’altra banda, el film és crític amb la societat, ja que es mostra clarament el rebuig social del poble vers l’orientació sexual dels personatges. La societat real també va criticar molt aquest film (primer quant a recaptació l’any de la seva estrena) pel seu contingut homosexual, fet que va suposar la retirada voluntària i definitiva de Rocío Dúrcal de la gran pantalla.
No va ser fins l’any 2010 que aquesta pel·lícula es va revalorar públicament, rebent Bárbara Rey el Premi Honorífic del IV Festival Internacional de cinema gai i lèsbic d’Andalusia.
Critique : Réalisée en 1977, Me siento extraña illustre parfaitement l’esprit des films dudestape español (ère d’ « ouverture » qui caractérise les dernières années de la dictature de Franco en matière culturelle) : outre la présence des deux icones du cinéma érotique espagnol, Bárbara Rey et Rocío Durcal, tous les éléments sont réunis pour créer une œuvre d’avant-garde dans un contexte idéologique complexe.
Les destins de Laura (Rocío Durcal) et Marta (Bárbara Rey) se croisent et s’entremêlent en une tragi-comédie sensuelle : l’une est pianiste, l’autre est « vedette » de revue et de télévision, mais toutes deux sont à la recherche de nouvelles expériences, plus harmonieuses. Fatiguée par les continuelles disputes conjugales, Laura devient l’acolyte musical de Marta et l’aide à préparer de nouvelles chansons pour son spectacle. La complicité entre les deux femmes s’instaure naturellement au point de susciter un véritable émoi chez les voisins du quartier.
Cependant, en dépit d’un traitement volontairement tape-à-l’œil, Enrique Martí Maqueda ne cherche ni à présenter sommairement l’homosexualité ni à la justifier ou à la critiquer. Il s’agit plutôt de présenter le déroulement progressif et logique d’une histoire humaine et de montrer comment les deux femmes tentent de dépasser leur condition, l’amour devenant alors un remède à leur solitude.
Succès sans précédent de l’histoire du cinéma espagnol des années 70, Me siento extraña a contribué au changement radical de l’image de l’actrice Rocío Durcal et à celui de la nouvelle vague cinématographique espagnole
Alliance Française Sabadell 